Observació a una aula de Bàsic 2 (A2) al CNL de Santpedor (Barcelona)

​

El 6 de novembre del 2019 vaig anar a observar una classe de català de Bàsic 2 a Santpedor, amb en Josep Noguera de docent. La classe, de dues hores de duració, va ser enregistrada audiovisualment (només als alumnes que hi van accedir) i, posteriorment, vaig gravar una entrevista al professor. A continuació descric l’aula, els recursos dels que disposa el professor i els alumnes, el perfil dels alumnes, l’enfocament metodològic i el rol del professor. En aquest últim apartat també parlaré de la planificació, l’actitud, la correcció d’errors, el paper de la L1 i les metodologies “pròpies” del professor.

​

Aula

El curs es duu a terme en una aula que es troba dins de les instal·lacions de l’Ajuntament de Santpedor. És un espai força petit, d’uns 7 per 6 metres quadrats, i té 15 taules petites i 15 cadires, a més d’algun petit armari, la taula i cadira del professor, una pissarra blanca magnètica i una finestra des d’on entra la llum. És una sala polivalent, de manera que té altres usos, a part de les classes de català. Ho veiem pel material que hi ha penjat a les parets, bàsicament pòsters i frases en anglès. No disposa de projector ni ordinador. Malgrat les limitacions de l’espai i els pocs recursos, sembla que els alumnes s’hi senten a gust i sovint mouen les taules per posar-les en cercle o en rengleres, segons l’activitat que el professor té pensada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Perfil dels alumnes

La classe està composta per una desena d’alumnes, 5 dels quals són veneçolans, 4 marroquins i un nicaragüenc. Tenen entre 20 i 30 anys. En general és un grup que aprèn ràpidament i que s’involucra en les activitats a classe. Un dels motius d’aquest bon seguiment podria explicar-se pel fet que molts d’ells són universitaris i, per tant, estan avesats a estidiar.

 

Els alumnes marroquins fa uns dos o tres anys que viuen a Catalunya, mentre que els llatinoamericans tan sols hi viuen des de fa uns quants mesos, cosa que sorprèn pel seu ràpid aprenentatge ja que, fins ara, no han tingut gaires oportunitats d'estar en contacte amb la llengua més que dins l'aula. Estan cursant classes de català perquè volen aprendre a comunicar-se amb la gent de Catalunya i integrar-s'hi. De fet, aquest curs forma part del servei de primera acollida, un programa de la Generalitat cofinançat amb el 50% pel Fons Social Europeu.

​

Servei de primera acollida

Aquest servei té com a objectiu formar els nouvinguts i certificar-los amb uns coneixements mínims per facilitar-los el viure i treballar a Catalunya. Els continguts es divideixen en tres mòduls:

• Un per aprendre català i castellà amb un mínim de 90 hores de formació en cadascuna de les dues llengües oficials (en el cas del català, Bàsic 1 i Bàsic 2).

• Un altre sobre coneixements laborals d’una durada mínima de 15 hores.

• Un tercer sobre el coneixement de la societat catalana amb un mínim de 15 hores

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Enfocament metodològic

L’objectiu d’aquest curs és doble. D’una banda, es vol aconseguir que els alumnes siguin capaços de comunicar-se i de fer servir el català en la seva vida diària. De l’altra, es pretén que passin un examen que, més endavant, els permetrà obtenir el certificat de primera acollida, un document amb eficàcia jurídica que els pot ser útils en els processos d’estrangeria (arrelament social, autoritzacions de residència) o d’adquisició de la nacionalitat, entre d'altres. Aquest examen està compost per 5 apartats: comprensió lectora, comprensió oral, expressió escrita, expressió oral i lèxic i gramàtica.

​

És important conèixer els objectius del curs perquè estan estretament relacionats amb l’enfocament que el professor decideix adoptar a classe. En aquest cas, veiem com l’enfocament que el professor vol remarcar és el comunicatiu, però també hi ha pinzellades d’altres metodologies, com ara el mètode audiolingual, o exercicis de lectura i d’omplir buits, típics del mètode de gramàtica i traducció. Per tant, el professor intenta que els alumnes siguin capaços d’aprovar l’examen final, però a la vegada posa en pràctica l’enfocament comunicatiu, encara que els recursos de què disposa, el llibre i quadern de Passos, sovint no el prioritzin necessàriament.

​

Activitats dutes a terme

El professor organitza la classe amb petites activitats que poden variar entre 15 i 40 minuts. A continuació les expliquem, tot mencionant el nom de l’activitat, la descripció, la duració i el tipus d’enfocament característic de cada una.

 

1. Conversa-exposició oral: Després d’haver-s’ho preparat a casa, els alumnes han d’imaginar-se que volen viatjar al país de la seva parella de classe i, per tant, han de formular preguntes per descobrir curiositats sobre el país. Algunes de les preguntes formulades són: «Com és el teu país? Quin temps fa? Quin menjar hi ha? Què puc visitar?». Els dos alumnes duen a terme l’activitat de formular preguntes i respondre-les davant de la classe, de manera que els altres estudiants escolten. L’activitat té una duració d’uns 40 minuts. Podríem dir que es tracta d’un Role-play, típic d’un enfocament comunicatiu, en què es desenvolupa més d’una habilitat (comprensió oral, expressió oral i expressió escrita si se l’han preparat a casa) i s’hi treballen diverses funcions (descriure un país o una ciutat, descriure un plat, descriure el temps, expressar gustos i preferències, localitzar llocs d’interès, fer suggeriments, etc.) i diferents exponents (formulació de preguntes, verbs en present, lèxic meteorològic, culinari i de tradicions, situacionals, verb“hi ha”, adjectius descriptius, etc.).

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                   Una alumna fa una exposició oral del seu país. El Josep no la corregeix immediatament perquè ella mateixa s'adoni dels propis errors.

 

 

 

2. Lectura d’un text i respondre veritat o fals. Els alumnes llegeixen en veu alta un text i després contesten unes preguntes  individualment. L’exercici dura uns 15 minuts. Aquesta activitat de comprensió lectora,correspon al mètode de gramàtica i traducció. Aquí es desenvolupen bàsicament habilitats lectores i d’escriptura, sense posar atenció a la pronunciació o les habilitats d’expressió i comprensió oral.

​

​

​

​

​

 

 

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

 

 

3. Repetició oral de verbs irregulars. El professor apunta a la pissarra 5 verbs irregulars (prendre, riure, aprendre, atendre i encendre) amb les respectives conjugacions en present. Tot seguit, demana als alumnes que les repeteixin amb ell. Així, doncs, llegeix la primera persona del present (per exemple, “prenc”), i, fent petar els dits polze i mitger, els alumnes repeteixen amb ell. Això es duu a terme per a totes les persones (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells) i es repeteix tot dues vegades. La tercera vegada que ho fan el professor els diu el pronom personal i els alumnes pronuncien el verb, seguint la mateixa dinàmica. Així doncs, més que una simple repetició de paraules, l’exercici es converteix en una mena de cançó de percussió, ja que el professor és àgil i dinàmic en la repetició i els fa seguir al ritme del seu espetec de dits. La pràctica dura uns 15 minuts. Aquesta activitat, també anomenada “Repetition Drill”, és típica de l’enfocament audiolingual, i consisteix en una formació d’hàbit. L’objectiu és que, amb la repetició, l’alumne s’acostumi a la pronunciació i la interioritzi fins que la utilitzi correctament. Durant l’exercici els alumnes es familiaritzen amb la pronunciació i no arriben a practicar l’expressió oral, ja que no fan un discurs mitjançant un procés cognitiu previ, sinó que només repeteixen el que se’ls diu. Mentre pronuncien els verbs, els llegeixen a la pissarra simultàniament. L’execució d’aquesta activitat no va ser aleatòria, sinó que es va utilitzar per introduir l'exercici de gramàtica següent, de manera que els alumnes tinguessin més coneixements abans de fer-lo.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

                  El Josep ensenya verbs irregulars a través del mètode audiolingual, a mode de "Repetition Drill". Ho fa de manera rítmica i dinàmica.​

​

​

4. Exercici d’omplir buits amb verbs irregulars. En unes frases, se’ls dona uns espais en blanc que els alumnes han d’emplenar amb la conjugació pertinent del verb irregular en present. Dura uns 15 minuts. Aquesta activitat d'emplenar buits, és típica del mètode de gramàtica i Traducció, i l’objectiu és que els alumnes aprenguin a conjugar correctament els verbs, per tant, és una activitat d’interiorització de conceptes gramaticals en què es practica l'ús de la llengua.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

5. Lectura d’un text i resposta d’unes preguntes. Aquesta activitat és molt semblant a la ja esmentada al punt dos, per tant, trobem una altra vegada un exemple del mètode de gramàtica i traducció. L’exercici dura uns 20 minuts. La diferència amb l’altra, però, és que les preguntes que apareixen aquí són obertes, de manera que l’alumne aprofundeix en la seva capacitat d’escriptura. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

Metodologies “pròpies” del professor

A part de les metodologies emprades pel professor explicades prèviament, he volgut afegir-hi dos mètodes propis del Josep que ens explica més extensament durant l’entrevista feta a posteriori. Metafòricament, ens diu que sovint intenta “llançar un fil”, i hi ha vegades que l’alumne l’agafa i d’altres no. Amb els anys, ha après quins fils són més propicis de ser agafats pels alumnes. Vegem-los:

​

Habilitats teatrals

El Josep comenta que, gràcies a la seva segona feina com a músic, ha estat en contacte amb pallassos i artistes de teatre durant molts anys, dels quals ha après algunes tècniques. A l’entrevista ens diu: «Tants anys d’acompanyar-los, veus els jocs i les coses que fan i, llavors, moltes coses que he après dels pallassos me n’adono que, potser inconscientment, les estic aplicant a la classe». Una és la mímica, com hem vist en aquesta sessió en explicar el verb “aixecar-se”. Un altre exemple que ens diu el Josep és amb els situacionals. Quan els explica “esquerra, dreta”, els pregunta: «On és la porta?», i, per evitar que els alumnes es limitin a assenyalar-la, es tapa els ulls i els pregunta: «Cap on he d’anar?», i quan aquests diuen “esquerra”, ell es mou cap a la seva dreta, de manera que els alumnes reaccionen dient-li «No, no!!», i li donen noves indicacions. Així es crea un joc i una interacció entre ells que fa que els motivi a expressar-se en català. Altres exemples són quan, per explicar la família, s’inventa una història d’una parella que es van conèixer a la festa major de Santpedor, o per parlar de la diferència del “ser” i “estar”, explica la història del Patufet, remarcant la frase clau del conte: «Patufet, on ets?». En les narracions, juga amb el to de veu i els gestos per tal de captar l’atenció dels alumnes. Aquestes tècniques serien pròpies d’un enfocament comunicatiu, ja que es crea una interacció oral entre el professor i els alumnes.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

El Josep explica com ensenya els situacionals als alumnes amb interpretacions teatrals.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

                    El Josep narra una història divertida per explicar la diferència entre "patir" i "gaudir".

 

 

Habilitats multilingüístiques i devoció multicultural

El Josep comenta que li agrada molt conèixer les llengües dels seus alumnes per entendre’ls millor i, a més, puntualment utilitza alguna paraula en castellà, francès, àrab o fins i tot amazic, ja no tant amb l’objectiu d’explicar el significat d’una paraula sinó per atreure l’atenció dels estudiants. Aquest recurs l’utilitza de tant en tant perquè els alumnes se sentin més propers en veure que el professor està familiaritzat amb la seva cultura.

​

Conclusions

Podem afirmar que les classes d’en Josep són, en general, dinàmiques, bidireccionals, amenes i motivadores. Es parteix d’un enfocament comunicatiu, ja que l’objectiu principal és que els alumnes es puguin comunicar amb la llengua estudiada. Per fer-ho, necessiten saber quines formes lingüístiques són les més adequades, segons el context social i els seus interlocutors. Es pretén que ells mateixos s’involucrin en un procés de negociació de significat; és a dir, que intentin fer-se entendre, tot i que no tinguin un coneixement gaire ampli de la llengua que estudien. En aquest procés, el professor es converteix en un acompanyant, de manera que intenta que els alumnes siguin els protagonistes, guiant-los des d’un segon pla. Pel que fa a la correcció d’errors, quan són orals el professor intenta seguir també un enfocament comunicatiu, veient-los com una producció natural del desenvolupament de les habilitats comunicatives dels estudiants. Per tant, procura intervenir el mínim possible, tot i que a vegades li resulta inevitable. No obstant això, a la sessió observada no hem vist que el professor s’anotés els errors per treballar-los posteriorment, tal com ens ha comentat a l’entrevista, una pràctica que també seria característica de l’enfocament comunicatiu o de l’ensenyament per tasques. Pel que fa al rol de la L1 dels alumnes, se’n fa un ús puntual, propi també d’aquest enfocament.

​

Ara bé, malgrat la presència de l’enfocament comunicatiu en els diferents àmbits comentats, al llarg de la sessió veiem diferents activitats que són típiques d’altres enfocaments. Un exemple molt clar el trobem amb el “Repetition Drill”, específic del mètode audiolingual, o amb els exercicis de lectura i d'emplenar buits, propis del mètode de gramàtica i traducció. Aquests enfocaments tenen un plantejament més estructuralista, de manera que l’objectiu de l’aprenentatge és aprendre sons, estructures gramaticals o lèxic no contextualitzats. De fet, el llibre del qual disposen, Passos, conté diverses taules de gramàtica i lèxic, pròpies d’aquest model, tot i que també hi abunden activitats que procuren ser comunicatives. La realització d’aquests exercicis està justificada pel fet que, com hem dit al començament, els alumnes han de passar una prova final en què se’ls examina de les quatre habilitats (expressió oral, expressió escrita, comprensió lectora, comprensió escrita), totes, excepte l’expressió oral, amb exercicis escrits molt semblants als que es fan a classe. A és a més, també hi apareix un apartat tipus test de lèxic i gramàtica. Em pregunto si seria possible fer un examen basat en el model comunicatiu en què també es puntuessin aquestes habilitats però d’una manera més fidel al context social que es poden trobar a la realitat, enlloc de fer-lo amb exercicis més estructuralistes de preguntes de veritat o fals o omplint buits.

​

​

Si voleu fer un cop d'ull al treball complet sobre l'observació, incloent-hi  l'anàlisi

del professor, la correcció d'errors i el paper de la L2 a l'aula, cliqueu aquí 

​

​

 

Reflexions posteriors

Quan, mesos després, torno a pensar en l'observació realitzada, m'adono que l'aprenentatge més profund que he interioritzat és la metodologia pròpia que feia servir el Josep, una manera d'ensenyar molt personal que promovia calma, confiança i confort entre el seu alumnat i, alhora, demostrava que no cal tenir grans recursos per ser un bon professor. Sense projector, ni Internet, ni pòsters, ni imatges plastificades ni cartolines, el Josep impartia unes classes dinàmiques, motivadores i productives. És més, aconseguia seguir el llibre Passos (un llibre lluny del treball per tasques que el professorat del CNL Montserrat està obligat a fer servir) alhora que promovia la interacció oral a l'aula. Per tant, aconseguia un doble objectiu:

​

- Acadèmic: és a dir, que els alumnes passessin el nivell i aprovessin l'examen estipulat (obligatori també per part de la coordinació del CNL Montserrat, encara que el professor no hi estigui d'acord).

​

- Comunicatiu: l'alumnat era capaç d'acabar el curs amb els recursos lingüístics mínims per poder-se comunicar en situacions de la vida real, com ara anant a comprar, parlant del temps, de viatges i de rutines de la vida personal, etc.

​

Finalment, em quedo, sobretot, amb la personalitat, els talents i les passions del Josep, que l'han ajudat a ser l'excel·lent professor que és avui en dia. El Josep, a part de professor, és músic, clown, amant de les cultures i les llengües, empàtic, motivat amb la seva feina, dotat d'una serenitat envejable i, sobretot, feliç. Si vaig poder captar tot això amb només una classe de dues hores i una breu entrevista, imagineu-vos el que ha de suposar fer un curs sencer amb ell! Des d'aquí el felicito i li dono el meu profund agraïment per aquesta experiència. De ben segur que les meves classes han millorat després d'aquesta observació. Moltes gràcies Josep.

​

​

​

​

«Tants anys d'acompanyar artistes de clown, veus els jocs i les coses que fan i, llavors, moltes coses que he après dels pallassos m’adono que, potser inconscientment, les estic aplicant a la classe.»

​

Josep Noguera

​

​

​

​