Què és una la seqüència didàctica

 

A l'assignatura "Didàctica de la llengua catalana" se'ns va plantejar un dels reptes més desafiants del postgrau: crear una seqüència didàctica. En grups de quatre o cinc persones vam haver de programar una sèrie d'activitats relacionades amb un mateix tema, tenint en compte:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

La nostra seqüència didàctica: El món al mercat

 

Per crear la seqüència didàctica, vam escollir un tema social i de consciència mediambiental per tal d'involucrar els alumnes en una activitat solidària com és organitzar un mercat de segona mà per recaptar fons per a una entitat local, en aquest cas, l'escoleta popular de Manresa.

​

Ens vam focalitzar en el concepte tasca que, segons Martín-Peris (2004), representa qualsevol iniciativa per a l'aprenentatge que consisteixi a fer a l'aula activitats d'ús de la llengua representatives de les que es duen a terme fora de l'aula. A partir d'aquí vam plantejar una tasca final (el mercat) i dues tasques intermèdies (un cartell de difusió de l'esdeveniment i un correu electrònic per convidar amics al mercat) .

​

Des de la programació analítica de la seqüència didàctica que vam fer, es van plantejar els exponents lingüístics lligats als objectius comunicatius i d’aprenentatge. S’intentà també en tot moment relacionar l’alumne amb la realitat social en què viu. De fet, el context social és fonamental per donar sentit a les expressions treballades.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

A continuació es descriuen els trets generals del nostre treball:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Podeu veure la presentació de Power-point i el treball sencer aquí

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

El microensenyament dins la seqüència didàctica

​

La nostra seqüència didàctica es va dividir en 5 sessions de dues hores cadascuna. A la segona i a la tercera sessió es van dur a terme les dues tasques intermèdies, mentre que a la cinquena es va fer la tasca final.

​

Una vegada determinada l'estructura general de la seqüència, i durant la realització d'aquesta, vam haver de preparar-nos i representar davant la classe un microensenyament, és a dir, una "posada en escena" de la nostra actuació docent, en què havíem d'iniciar una activitat com si es tractés d'una classe real, amb una durada de 8 minuts.

​

El meu microensenyament va consistir a explicar l'activitat 4 (M'ho quedo!) de la sessió 4 de la SD esmentada prèviament.

​

Justificació de l’activitat proposada

Vam decidir  portar a terme aquesta activitat perquè és l’exemple més clar de l’assoliment d’un dels objectius comunicatius més rellevants: produir un intercanvi lingüístic en una situació de compra-venda. Amb aquesta activitat es posa de manifest el que els i les alumnes han après al llarg de la seqüència didàctica, fent una última pràctica abans de l’execució de la tasca final, el mercat de segona mà. A més, és una activitat que engloba expressió escrita (els alumnes s’han de preparar el diàleg), interacció oral (han de representar el diàleg oralment) i comprensió oral (han d’entendre el seu interlocutor). Per tot plegat vam pensar que resultava una pràctica molt completa i enriquidora.

​

​

A continuació podeu veure el material didàctic creat per a la sessió 4:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

Activitat duta a terme en el microteaching

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Descripció de l'activitat

​

Activitat 4. M’ho quedo!

A. Activitat oberta (expressió escrita i interacció oral) 35’

Finalment, els alumnes ja estan preparats per escriure i representar un diàleg semblant al que es trobaran el dia del mercat. En aquesta activitat se’ls proposa una situació de compra-venda i se’ls dona llum verd a l’hora de crear aquest diàleg, en grups de 4 (dos clients i dos venedors). El client busca un producte en concret i l’ha de descriure (especificant la mida, el color la forma…). No pot acceptar cap producte més car de 15€ i el vol en bon estat. D’altra banda, el dependent ha de contestar que té el producte que el client li demana, però que té un defecte. A partir d’aquí, li ha d’oferir un preu raonable i convèncer-lo perquè se’l quedi.

​

En explicar l’activitat, el professor especificarà que cada grup ha d’escollir un defecte del producte (no funciona, té una taca, està trencat/espatllat, hi falta una peça, està mal muntat, cosit, imprès...). Després d’escriure el diàleg i practicar-lo, cada grup sortirà davant de classe a representar-lo. La resta de la classe escoltarà atentament i detectarà quin defecte té el producte del grup representant.

​

Així doncs, tenint en compte el context i tota la feina prèvia que han fet els alumnes, el meu microensenyament va consistir a presentar l'activitat esmentada. Per tant, ens hem de situar a la sessió 4 durant els últims 50 minuts de classe (després de l'activitat 4 només queda una petita avaluació).  

 

Durant la meva posada en escena primer de tot explico l'activitat que farem, reparteixo el material i poso els alumnes en grups de 4. Després faig un recordatori dels conceptes que s'han treballat fins ara, ja que aquesta activitat és l'última pràctica abans de fer la tasca final: el mercat de segona mà. Com que estem treballant diàlegs de mercat, alguns d'aquests conceptes són la salutació (bon dia), demanar un producte (vull unes estovalles que siguin... / Voldria unes estovalles...) o demanar el preu (Quant val...?). Un cop fet el repàs, torno a donar les instruccions perquè els alumnes es posin en grups i treballin els diàlegs esmentats.

​

Podeu veure la meva intervenció en el vídeo següent:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Reflexió post-microensenyament

​

Després de la meva intervenció, faig una reflexió sobre el següent feedback rebut per part de les professores: 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

La reflexió que faig del feedback rebut és la següent:

​

He de comentar que, en general, aquesta pràctica m'ha estat molt positiva per adonar-me de les característiques pròpies com a professora, tant les bones com les dolentes. Penso que és molt necessari rebre opinions externes sobre la nostra pràctica, ja sigui per descobrir o per potenciar habilitats i maneres de fer molt positives a les quals no havíem parat atenció abans (com ara el domini de l'espai i el "somriure còmplice de picardia", en el meu cas), o detectar-ne les negatives, aquelles que ens limiten com a professors (per exemple, donar per suposat com se senten els alumnes o no aclarir alguns conceptes, també en la meva pràctica).

​

D'aquest exercici també en trec una altra reflexió, i és el fet que no hi ha una norma general a aplicar per ser un bon professor o professora. Un professor de tarannà tranquil serà avorrit per a alguns, mentre que molt inspirador per a d'altres; al contrari d'un professor divertit i dinàmic, que pot engrescar els alumnes amb les seves bromes i el seu discurs, però pot arribar a ser aclaparador per a una part de la classe. Aquesta reflexió em sorgeix en pensar en la meva actuació, en la qual procuro posar-me a la pell dels alumnes amb frases com «esteu atabalats, cansats, no patiu» o «ara farem alguna cosa més divertida o més fàcil». Soc conscient que aquests comentaris poden no anar bé per a tothom perquè són molt subjectius i, per tant, cal anar amb compte. Per això, abans de deixar anar una afirmació de la qual no estàs segur al 100%, és millor preguntar. Enlloc d'afirmar-ho, doncs, hauria estat més adient preguntar directament als alumnes: «Esteu cansats?», «Us resulta avorrida, aquesta activitat?». D'aquesta manera, no només hauria aconseguit aquesta empatia amb l'alumnat, sinó que els hauria donat exemple, ja que fer-se preguntes sobre el procés que està experimentant un mateix és de les millors maneres de fer-se conscient i responsable del propi aprenentatge. 

​

Un altre punt a millorar de la meva actuació va ser l'omissió de "les funcions i el valors del present (vull) i del condicional (voldria)", ja que només vaig esmentar els noms dels temps verbals. Aquesta menció em fa pensar en la importància de donar a conèixer tota la informació necessària quan s'explica o es repassa un contingut. Més enllà del títol del que expliquem i dels exemples, hi ha tot un univers que s'obre per a l'alumne en cada concepte nou, i hem de tenir en compte que molts dels continguts que expliquem possiblement ni tan sols tindran un equivalent per ser traduïts en l'idioma de cada alumne (per exemple, el pretèrit perfet, utilitzat de manera tan diferent en el català o en l'anglès). Per tant, hem d'entendre la repetició d'explicacions com un fet del tot necessari i útil per a l'alumnat ja que, com dèiem a Aprenentatge de la llengua en adults, el procés d'aprenentatge d'una llengua és retroactiu i, per tant, l'alumne agrairà que de tant en tant es "vagi enrere" perquè pugui anar consolidant els nous coneixements.
 

I, finalment, quan s'esmenta que «el repàs és llarg i al final els alumnes no recorden què han de fer», estic d'acord en el fet que em vaig allargar força, i m'adono de la importància que té el fet d'haver-se de preparar molt bé la seqüència d'una activitat més aviat complexa, en què els alumnes tenen més d'una funció a fer. A més a més, en el microensenyament no vam haver de fer una representació com a docents i prou, sinó que, com he explicat a Didàctica de la llengua, vam ser elaboradors del material acadèmic. Per tant, en veure que l'explicació d'un exercici pot arribar a ser força complicat de fer, ens hem de qüestionar no només la "posada en escena" sinó també quin plantejament se li va donar quan va ser elaborada per veure on és la pota que balla.

​

En definitiva, tot i haver tingut, inicialment, els meus dubtes a l'hora de pair la retroalimentació dels professors sobre la meva pràctica, amb més perspectiva i amb una mirada global dels conceptes que he anat assolint en el postgrau, m'adono que tota crítica és bona per treure'n les pròpies reflexions. A més, constato que l'aprenentatge d'un mateix no s'aconsegueix a través dels comentaris dels altres, sinó de les pròpies respostes que un es crea, unes respostes que, en aquest cas, s'han extret a còpia de reflexionar sobre el feedback rebut.

​

Per últim, vull remarcar que el microensenyament no solament m'ha servit per veure els meus encerts o els errors, sinó també per aprendre dels companys.  M'emporto una maleta de recursos i activitats gràcies a les seves intervencions, així com desenes de comentaris positius i negatius de cada representació. I és que el fet de compartir experiències, recursos i comentaris és una de les coses que més m'ha enriquit d'aquest postgrau.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Imatges de les intervencions de la Carol i l'Arnau, dos alumnes del postgrau de professor de català per adults.

​

​

​