
Sessions observades
Com s'ha esmentat prèviament, la meva observació es va dur a terme a la facultat de filologia de Belgrad, entre el 25 de febrer i el 13 de març del 2020. Les sessions observades, les meves intervencions, els professors i els materials emprats són els següents:
GRUPS D’A1
Sessions observades:
-
Dimarts, 25 de febrer (3h), i dimecres, 26 de febrer (3h)
-
Dimarts, 3 de març (1.45h), i dimecres, 4 de març (1.45h)
Intervenció:
-
Dimarts, 3 de març (1.15h), i dimecres, 4 de març (1.15h)
-
Dimarts, 10 de març (3h), i dimecres, 11 de març (3h)
Contingut d’observació:
-
Unitat 5 del llibre A Punt 1, “Casa meva és casa vostra”
Professora: Lea Feliu
GRUP DE B1
Sessions observades:
-
Divendres, 28 de febrer (3h), i divendres, 6 de març (3h)
Intervenció:
-
El 13 de març s’hauria d’haver dut a terme un taller musical amb músics catalans que havien de viatjar a Belgrad, però no va ser possible pel coronavirus.
Contingut d'observació: Unitat 5 del llibre A Punt 2, “Fem les maletes”
Professora: Lea Feliu
GRUP DE B2
Sessions observades:
-
Dijous, 27 de febrer (3h)
-
Dijous, 5 de març (3h)
Contingut de l’observació:
Folis diversos que va lliurar als alumnes el professor sobre Mercè Rodoreda i Jaume Cabré
Professor: Pau Bori
GRUP DE B1 D’ESPANYOL
Sessió observada: dijous, 5 de març (2h)
Contingut d’observació: Unitat 7 del llibre Nuevo Prisma B1, i material propi
Professor: Francisco Capilla



Grup d'A1 de català (Dimarts de 16.45h a 19.45h)
Grup d'A1 de català (Dimecres de 18.30h a 21.30h)
Grup de B2 de català (Divendres de 16.45h a 19.45h)
Grup de B1 de català (Dijous de 16.45h a 19.45h)


Grup de B1 d'espanyol (Dilluns de 15h a 16.30h i dijous de 13.15h a 14.45h)
Observació de les classes de la Lea Feliu
ACTITUD
EXPRESSIÓ GESTUAL I FACIAL i DINAMISME
EXPRESSIÓ GESTUAL I FACIAL I DINAMISME
La Lea mostra una gran expressió gestual i facial, també fa servir un llenguatge fàcil i un to de veu molt dinàmic, amb moltes pauses i sense discursos llargs. Aquest tarannà és molt positiu per mantenir l’atenció dels alumnes, ja que fa que les classes siguin dinàmiques i entretingudes. A més, sovint utilitza expressions que desperten la curiositat dels alumnes. Per exemple, a l’hora de fer una activitat, els anuncia: «Teniu una missió!», o, en demanar-los que descriguin un mapa del temps, els diu: «Ara us convertireu en homes i dones del temps!», o, en començar una unitat, exclama: «En aquesta unitat nova viatjarem a Catalunya!». Aquestes expressions estan molt ben buscades i, a part de despertar la curiositat, algunes tenen finalitats acadèmiques. En l'última expressió, la Lea els pregunta: «Quin temps verbal estic fent servir?» i, així, els fa reflexionar.
SENTIT DE L'HUMOR
SENTIT DE L'HUMOR
La professora també utilitza el sentit de l’humor per amenitzar les classes. Per exemple, amb el grup de B1, en parlar del fet de volar en avió, recorda l’experiència d’un dels alumnes, que l’any passat va dir que li feia por volar i, tot seguit, conclou: «Aquí farem teràpia!», cosa que fa riure els estudiants.
PREOCUPACIÓ PELS ALUMNES
PREOCUPACIÓ PELS ALUMNES
La professora també fa servir el sentit de l’humor per amenitzar les classes. Per exemple, amb el grup de B1, en parlar del fet de volar en avió, recorda l’experiència d’un dels alumnes, que l’any passat va dir que li feia por volar i, tot seguit, conclou: «Aquí farem teràpia!», cosa que fa riure als estudiants.
EXPLICACIONS PAUSADES
EXPLICACIONS PAUSADES
Quan fa explicacions, la Lea repeteix molt les paraules i parla fent molts silencis. És partidària d’ensenyar d’aquesta manera perquè, si es dona molta informació als alumnes de cop, aquests es perden i no l’entenen. Em pregunto on hi hael límit entre afavorir-los la comprensió oral o parlar a una velocitat “usual” per tal que també s’acostumin a sentir la llengua tal com la sentirien en una situació real, encara que siguin estudiants d’A1.
metodologia
La Lea segueix l'ensenyament per tasques. Joahn Dewey (1913), generalment considerat el fundador del constructivisme, rebutja els enfocaments en què els aprenents són considerats els receptors del coneixement del professor i, per contra, està a favor d'aquells en què els estudiants estan activament involucrats a construir el seu propi aprenentatge a través de la experiència i de la resolució de conflictes. És així com concep l’aprenentatge dels seus alumnes, sobretot pel que fa al plantejament de la majoria de les activitats i a la seva actitud cap a ells.
Alguns exemples d’activitats per tasques són la tasca d’opinió o la tasca de raonament. En la tasca d’opinió, es demana als alumnes que expressin la seva opinió sobre els temes treballats, tant sobre gustos i preferències com sobre pensar una solució per a un problema real. Per exemple, quan en el grup de B1 es parla de les característiques dels allotjaments a l’hora de viatjar (car, barat, a la muntanya, a la ciutat, etc), els alumnes, en grups de tres, han de discutir quines característiques prefereixen en els viatges i per què. Un altre exemple són les tasques focalitzades. En aquestes tasques es donen oportunitats perquè els alumnes es comuniquin utilitzant exponents específics, de gramàtica o vocabulari. Per exemple, a la unitat del temps del grup de B1, per parelles han de fer un mapa de Catalunya i inventar-se quin temps farà demà. En aquesta activitat l’objectiu és comunicar a la resta de classe el temps a través del seu mapa i, per fer-ho, necessiten utilitzar el lèxic meteorològic que han estudiat prèviament.
La Lea segueix el llibre A punt, que manté aquest enfocament, i, al mateix temps, proposa activitats pròpies. Veiem com en el llibre se solen introduir els conceptes a partir de textos que s’acosten a la realitat. Per tant, es treballa la gramàtica i el vocabulari de manera implícita, posant el focus en la forma.
Malgrat que l’enfocament per tasques es caracteritzi per fer activitats que arribin a ser reals i fins i tot fora de l’aula, en les classes de la Lea això sovint no és possible perquè es fan a Sèrbia, on, evidentment, no es parla català al carrer. Com que no pot portar l’aula al món, ella ho intenta solucionar portant el món a l’aula. Per exemple, amb la visita del mag Pere Rafart que havia de venir el mes d’abril, o el taller de música folklòrica que li vaig proposar, ambdues malauradament cancel·lades per la crisi sanitària del coronavirus.
Cal fer ressaltar que no totes les activitats segueixen el mètode d’enfocament per tasques. A classe també es poden observar pinzellades del mètode de gramàtica i traducció. Una activitat d’aquest mètode és la redacció que van haver de fer a classe, tant els alumnes d’A1 com els de B1, sense cap altra finalitat que la de ser avaluats, per tant, sense context, típic de l’enfocament per tasques. A més, també hi ha explicacions explícites de gramàtica, encara que s'intenta remarcar l'ús comunicatiu d'aquesta, més que no pas la norma, per tal que els alumnes sàpiguen en quins contextos reals la poden utilitzar. També procura explicar la gramàtica a través de preguntes, i així fomentar que els alumnes en dedueixin ells mateixos l'ús. A continuació en teniu un exemple:

INICI DE LES CLASSES
Abans de començar, puntualment la professora aprofita els inicis de les classes per fer recordatoris sobre diversos temes (per exemple, els diu que ja es poden inscriure als exàmens oficials de català, o els recorda que la setmana següent els tocarà fer una redacció a classe i que, per tant, han d’estudiar l’últim tema). Seguidament, els explica breument el que faran durant la classe. Finalment, a vegades fa un breu recordatori del que s’havia fet a la classe anterior, i d’altres cops continua el temari allà on l’havien deixat.
DINÀMIQUES
Després de fer les explicacions pertinents, la Lea acostuma a posar l’alumnat en parelles o trios i els proposa que facin activitats orals o escrites entre ells. Mentre ells desenvolupen la tasca, sovint ella passa per les taules dels alumnes o es queda darrere la seva taula observant. Cal dir que les taules estan disposades d'una manera que la professora no té gaire mobilitat per moure’s.
Uns exemples de dinàmiques són els següents: en el grup de B1, els proposa que facin un test individual sobre quin tipus de viatge els representa (aventurer, de relax o cultural). Després, amb tot el grup-classe, comenten els resultats que els han sortit. Finalment, en grups de tres, han de debatre si l’últim viatge que van fer va coincidir amb el resultat del test.


Paper de la L1
Per fer les explicacions, la Lea acostuma a descriure les paraules en català i alguna vegada les tradueix a l’anglès o al serbi. Sovint utilitza la traducció per empatitzar amb la llengua dels estudiants, sobretot quan els fa preguntes com ara: «Com es diu X en serbi?» o, al revés, «Com es diu X en català?». Els alumnes solen parlar serbi entre ells, sobretot en els grups d’A1, i en el grup de B1 també els continua costant molt fer servir la llengua d'aprenentatge. La professora no és estricta en aquests casos, i fa poca incidència en què utilitzin el català, fins i tot quan porten a terme les activitats que se’ls encomana. L’aula de català és l’únic espai en el qual fan servir la llengua catalana, i, per tant, els costa molt parlar-la, per això, sovint utilitzen el la seva llengua materna, el serbi. Cal comentar que, encara que els alumnes preguntin en anglès o en serbi, la Lea els contesta en català i només tradueix per explicar conceptes nous.
Rol professor-alumne
Com s’ha comentat prèviament, la Lea mostra molt bona predisposició per entendre el seu alumnat i intenta que l’aprenentatge sigui bidireccional, de manera que els alumnes agafin el focus d’atenció. Cal comentar, però, que els alumnes no tenen la mateixa visió de l’aprenentatge. En general, l’alumnat no està gaire disposat a fer les tasques grupals que se’ls demana i tampoc hi ha gaire participació quan la professora fa preguntes. Aquesta reacció de l’alumnat segurament es deu al fet que a Sèrbia l’ensenyament superior centra l’atenció en el professor, atès que se'l considera el proveïdor gairebé exclusiu del coneixement sense cap interacció amb els aprenents, una concepció més tradicional de l’ensenyament. Per tant, en general la figura del professor és concebuda com a distant i unidireccional, la qual cosa complica sovint l’ensenyament per tasques, totalment oposat a aquesta concepció.
Ús de les TIC
La Lea fa servir freqüentment les noves tecnologies. Utilitza el projector perquè el llibre es vegi més gran a la classe i sovint fa servir l'Internet per complementar els recursos amb informació visual o auditiva. Per exemple, el Google Maps, per ensenyar-los on són ciutats catalanes que apareixen al llibre, o els ensenya vídeos sobre cançons o programes de televisió catalans. No és l’única que utilitza les TIC a classe. Els alumnes tenen llibertat per emprar els telèfons mòbils (per consultar el diccionari, per exemple) i fins i tot a vegades els demana que busquin coses a Internet. Per exemple, en treballar el temps amb el grup de B1, els demana que mirin al Google weather quin temps farà l'endemà a Belgrad. Per tant, l’ús de les noves tecnologies està molt normalitzat a l’aula i potenciat per la professora.
EXEMPLES D'EXPLICACIONS DE TASQUES
Explicar el temps de Catalunya en futur
En aquesta tasca, els alumnes han d'inventar-se i explicar el temps que farà a Catalunya. D'aquesta explicació podem destacar la gestualitat de la Lea, les pauses, la projecció de veu, el to dinàmic i la preocupació perquè els alumnes entenguin el que han de fer. L'explicació queda molt clara, ja que ella els diu quina dinàmica hauran de fer (per parelles), quan temps tindran (5 minuts) i què hauran de fer (parlar del temps de Catalunya). Es recolza amb el projector i Internet per ensenyar el mapa que hauran de dibuixar a la tasca i també amb la pissarra, on hi apunta les característiques concretes de les que hauran de parlar (matí i tarda de dissabte i diumenge).
En aquesta tasca, els alumnes treballen l'expressió escrita i l'expressió oral.
Explicar un canvi de plans de futur amb una condició
Aquí la Lea proposa als alumnes que, per parelles, expliquin quins canvis de plans pel cap de setmana els ha ocasionat el temps. Prèviament ja s'ha fet un exercici sobre els plans de cadascú i, just abans d'aquesta tasca se'ls ha explicat la teoria gramatical de les condicions de futur. Potser és per això que l'explicació és curta i sense gaires matisos, perquè la professora no es converteixi en el centre d'atenció. Cal remarcar, una vegada més, l'ús de les noves tecnologies, fins i tot la dels alumnes, quan els demana que facin servir el seu telèfon mòbil.
En aquesta tasca es treballa l'expressió escrita i l'expressió oral.
Correcció d’errors
-
Oral: generalment la Lea corregeix als alumnes en el moment que parlen. Per exemple, quan un alumne diu: «Ella viu en Belgrad», la Lea li contesta: «A Belgrad». En aquest cas, no hi ha temps perquè l’alumne intenti endevinar l’error que ha comès.
-
De lectura: per corregir els errors de lectura, de vegades els corregeix immediatament i, d’altres, repeteix la paraula “mal pronunciada” amb cara de confusió perquè l’alumne se n’adoni ell mateix.
-
Escrita: en redaccions o activitats lliurades, la professora corregeix bàsicament la gramàtica i el vocabulari i els torna el text corregit. No deixa, doncs, que l'alumne intenti adonar-se de l'error que ha comès i corregir-lo ell mateix.
En les activitats escrites de vocabulari o gramàtica fetes a classe individualment o en grup, la gran majoria es corregeixen de manera oral amb tot el grup-classe, fent servir la pissarra alguna vegada. En canvi, en les activitats orals per parelles o grups, la professora, a vegades, passa per les taules i en d’altres, es queda darrere la seva taula. En cap de les ocasions s’apunta els errors comesos ni fa un feedback dels errors generals.
EXEMPLES D'ACTIVITATS I DE TASQUES
Trobem a continuació alguns exemples d'activitats facilitadores que utilitza la Lea del llibre A Punt 1.
Veiem en aquests exemples com, a partir d'un text que podria ser real (tot i que està adaptat a A1), es desenvolupen una sèrie d'activitats on s'introdueixen nous conceptes de vocabulari (activitat C), es treballa la gramàtica a partir d'exemples (activitat D) i de manera deductiva (activitat E), i, després de tota aquesta interiorització d'input, finalment es demana a l'alumne que produeixi output (activitat F). A més, durant tot aquest procés, es van tractant diferents competències (expressió oral i escrita, comprensió escrita i interacció oral).
A part de seguir la metodologia del llibre, sovint la Lea també crea activitats. Algunes que m’agradaria subratllar i que espero aplicar a les meves classes algun dia són les següents:
-
Diccionari visual sobre els adverbis de lloc. Després d’explicar el significat dels situacionals, es demana als alumnes que, a través de dibuixos molt simples (una casa i una pilota, per exemple) facin un diccionari visual, amb un dibuix per a cada situacional (ex: davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra, dins, fora...). En aquesta tasca es treballa el vocabulari i s'ajuda a interioritzar conceptes.
-
Què faràs el cap de setmana? Els alumnes han de pensar en quatre frases que diguin el que faran el cap de setmana que ve. Després, la professora les recull, i les torna a repartir entre els alumnes. Cadascú llegeix les frases que li ha tocat i ha de dir quin alumne ho ha escrit. En aquesta tasca es treballa l'expressió escrita, la comprensió oral i la interacció oral.
Llengua i Catalunya
Al llarg de les sessions veiem com la Lea manté un lligam molt fort entre llengua i país. Sovint busca, en el llibre, un fil per tibar i, així, explicar-los més referències sobre Catalunya. Alguns exemples són els següents:


Cançó Camins, de Sopa de Cabra.
Aprofitant que la unitat 5 del llibre A Punt 1 comença amb una bonica fotografia de Girona, la Lea els posa el vídeo de Camins que van enregistrar el 2015 en el concert sorpresa que el grup va fer al terrat de dalt de l’oficina de turisme de Girona; un vídeo on es poden veure els carrers de la ciutat.

Vídeo de Catalunya experience.
Abans de començar la nova unitat d’A1, que parla dels pobles de Catalunya, la Lea els posa l’entradeta del programa Catalunya experience, en el qual es veu una gran diversitat de paisatges de Catalunya, des de pobles i ciutats fins a mar i muntanya i els pregunta quins paisatges són capaços de reconèixer.
Tomàs Molina i el Meteocat.
Per parlar del temps amb el grup de B1, la professora els comenta que, a Catalunya, tenim una “dèria” pel temps i, per això, TV3 dedica un programa molt extens no tan sols sobre els fenòmens meteorològics sinó que també s’ensenyen fotografies i es parla de temes més quotidians relacionats amb l'estació del temps en què estem. A més, el presentador, el Tomàs Molina, és tota una icona per als catalans, ja que acostuma a mantenir un contacte informal amb els telespectadors.

Activitat d'expressió i discussió oral.
(INTERACCIÓ ORAL)
Activitat d'escalfament
(COMPRENSIÓ ESCRITA)
Activitat tancada
Activitat de lectura i relacionar.
(COMPRENSIÓ ESCRITA I INTERACCIÓ ORAL)
Activitat d'introducció de nous continguts i oberta
Activitat de lectura, vocabulari i discussió.
(ÚS DE LA LLENGUA)
Activitat tancada
Activitat de conjugació de verbs.
(ÚS DE LA LLENGUA)
Activitat tancada (1a part) i oberta (2a part)
Activitat d'omplir buits i deducció de gramàtica.
(INTERACCIO ORAL)
Activitat oberta
Activitat de discussió.
Observació de les classes del Pau Bori i el Francisco Capilla
Durant la meva estada a Belgrad també vaig tenir l'oportunitat d'assistir a dues sessions del Pau Bori, que feia classes temporalment al grup de català de B2 de la Lea per motius acadèmics, i a una classe del Francisco Capilla, un dels professors d'espanyol de la Facultat. Podem resumir breument les característiques d'ambdós professors i la metodologia que empraven de la següent manera:
ACTITUD
ACTITUD
Tranquil.
Empàtic amb els alumnes.
To de veu força monòton.
Gesticulació amb les mans.
Es mou força per l'espai.
Sovint els fa preguntes per rebre feedback, per exemple: «Com ha anat aquesta traducció?»
PAU
francisco
Enèrgic i amb sentit de l'humor.
Empàtic amb els alumnes.
To de veu dinàmic.
Gesticulació de mans i cara.
Es mou molt per l'espai.
Sovint els fa preguntes per rebre feedback, per exemple: «Alguna pregunta del ejercicio? Cuestiones? Miedos?»
ÚS DE LA L1 I LA L2
ÚS DE LA L1 I LA L2
- Les explicacions del Pau són majoritàriament en català, i també fa servir sinònims.
- A vegades recorre a la traducció al serbi per empatitzar amb els alumnes.
- Els alumnes també fan servir el català pràcticament durant tota la sessió.
PAU
francisco
- Les explicacions del Francisco són majoritàriament en castellà, i també fa servir sinònims.
- A vegades recorre a la traducció al serbi per empatitzar amb els alumnes.
- Els alumnes utilitzen el castellà per parlar amb el professor i entre ells mantenen força el serbi.
TIC I ALTRES RECURSOS
TIC I ALTRES RECURSOS
- El Pau utilitza el projector i Internet per veure dos vídeos: Un berenar a Ginebra, sobre la biografia de Mercè Rodoreda, i el primer capítol de Les veus del Pamano. No el fa servir per visualitzar exercicis ni teoria.
- Per algun exercici i per fer explicacions dialectals, usa puntualment la pissarra.
PAU
francisco
El Francisco utilitza el projector i Internet per visualitzar el vídeo Diferencias entre llamas y alpacas, dins del temari sobre els animals. Sembla que altres cops també els fan servir per mirar el moodle o projectar exercicis.
- Sovint també utilitza la pissarra, sobretot per apuntar vocabulari, per corregir algun exercici i per explicar gramàtica.
METODOLOGIA
METODOLOGIA
PAU
francisco
Mètode de gramàtica i traducció.
Alguns exemples són:
- Exercicis d'omplir buits de gramàtica i vocabulari.
- Explicacions explícites de gramàtica.
- Comprensió lectora de frases fetes.
A més, visualitzen un vídeo sobre les llames peruanes i contesten unes preguntes de comprensió; i escolten un àudio sobre les caues d'extinció d'unes espècies d'animals, activitats recorrents en l'ensenyament a partir dels continguts.
Mètode de gramàtica i traducció.
Alguns exemples són:
- Traducció del català al serbi d'un fragment de La Plaça del Diamant.
- Preguntes de comprensió lectora.
- Exercicis d'accentuació.
- Redacció d'una carta d'amor entre la Natàlia i el Quimet, de La Plaça del Diamant.
També fa moltes visualitzacions de vídeos i unes pregutes de comprensió, típiques del mètode d'ensenyament partir de continguts.
CORRECCIÓ D'ERRORS
CORRECCIÓ D'ERRORS
- De lectura: correcció immediata sobre pronunciació.
- Escrita: correcció a casa de les redaccions.
- Oral: escassa (s'ha de dir que les noies fan pocs errors).
- Exercicis escrits a classe: es corregeixen oralment i, a vegades, amb la pissarra.
PAU
francisco
- De lectura: correcció immediata sobre pronunciació.
- Escrita: no se n'ha fet.
- Oral: escassa (els alumnes no parlen gaire).
- Exercicis escrits a classe: en aquesta sessió es corregeixen oralment.
LLENGUA I PAÍS
LLENGUA I PAÍS
Hi ha una relació molt estreta entre llengua i país. De fet, les classes semblen més de literatura que de llengua i, sovint, els explica conceptes relacionats amb la història de Catalunya, com ara la Guerra Civil, qui eren els maquis, o de dialectologia.
PAU
francisco
L’espanyol es parla a molts països diferents i, per tant, el professor utilitza aquest recurs per aproximar als alumnes no tan sols a la cultura espanyola sinó també a la llatinoamericana, per exemple.
EXEMPLES D'EXERCICIS
Paco

Visualització del vídeo Diferencias entre llamas y alpacas i preguntes de comprensió i gramàtica.
(COMPRENSIÓ ORAL I ÚS DE LA LLENGUA)


1.2. Escolta d'un àudio i omplir buits.
1.3. Omplir buits gramaticals i relacionar.
(COMPRENSIÓ ORAL I ÚS DE LA LLENGUA)
Escolta d'un àudio i escriure les causes d'extinció.
(COMPRENSIÓ ORAL)

Pau


Visualització del primer capítol de Les Veus del Pamano
i preguntes de comprensió oral.
(COMPRENSIÓ ORAL)


Lectura d'un fragment de la novela Les Veus del Pamano i preguntes de comprensió escrita.
(COMPRENSIÓ ESCRITA)
Lectura de la biografia de Jaume Cabré i de la Sinopsi de Les Veus del Pamano. Exercicis d'accentuació i preguntes obertes.
(COMPRENSIÓ ESCRITA i ÚS DE LA LLENGUA)

Conclusions
L’observació de les sessions esmentades ha estat molt enriquidora. Veure quines dinàmiques empra cada professor, així com els recursos que fan servir per mantenir l’atenció de l’alumnat i oferir classes dinàmiques, ha esdevingut, sens dubte, una font meravellosa d’aprenentatge. Mentre observava les classes no només prestava atenció als elements esmentats, sinó que també anotava mentalment aquelles activitats o recursos que m’engrescaven del professor per tal de, més endavant, poder-les incorporar també a les meves classes. Per exemple, la gran expressivitat facial i gestual de la Lea o el to de veu, gens monòton i molt fàcil de seguir, o el misteri i l’atenció que aconseguia en explicar una activitat amb la frase «Teniu una missió!», molt més atractiu que no pas dir «Ara haureu de fer un exercici». Del Pau, em quedo amb la seva solemnitat i tranquil·litat, un tarannà que propicia que els alumnes es relaxin i que puguin treballar sense pressions. Finalment, m’emporto el gran sentit de l’humor del Francisco, un professor de classes dinàmiques, atractives, divertides. Em quedo, també, amb una característica essencial compartida per tots ells: l’atenció i empatia cap a l’alumne. Tant la Lea, el Pau com el Francisco aprofiten les classes per fer preguntes i deixar espai a l’estudiant. Sovint construeixen el seu discurs amb les respostes dels alumnes i els animen a reflexionar abans de donar-los la solució. Una qualitat, per mi, indispensable per ser un bon professor.
D’altra banda, l’observació també m’ha servit per qüestionar-me petites activitats o explicacions que feien els professors i per pensar què hauria fet jo en el seu lloc per millorar-ho, des d’un punt de vista molt subjectiu, és clar. Un exemple el puc trobar en les indicacions orals que donava la Lea als alumnes a l’hora de fer activitats en grup. Penso que si aquestes indicacions haguessin anat acompanyades d’exemples a la pissarra, els alumnes les haurien entès millor. Per exemple, amb el grup de B1, els va dir que debatessin, en grups de 3, com viatjaven normalment. Penso que hauria estat més entenedor si hagués apuntat a la pissarra: Com viatges quan... a) Vas a la universitat b) Vas de vacances c) Vas a visitar els amics o la família. Pel que fa al Pau, vaig pensar si era apropiat reproduir tants vídeos d’1h 30min, una tasca que, segons el meu criteri, podrien fer els alumnes a casa i així aprofitar l’oportunitat d’assistir a classe per donar espai a altres tasques com ara debatre amb el professor i plantejar dubtes. Finalment, amb relació al Francisco, em vaig qüestionar si la velocitat amb què parlava era un pèl ràpida (a vegades em costava seguir-lo a mi i tot).
Cal remarcar la peculiar manera de treballar dels professors seguint mètodes d’ensenyament diferents. Si bé és cert que cap professor se cenyeix exclusivament a un mètode, sí que podem observar una tendència a utilitzar-ne més un que un altre. Per exemple, veiem com la Lea potencia sobretot la tasca a classe, duent a terme bastantes activitats en què els alumnes han de produir input. Així doncs, acostumen a treballar molt l’expressió escrita i l’expressió oral. Abans de dur a terme aquestes tasques, la Lea proposa, sobretot, exercicis de comprensió lectora i deducció de gramàtica o vocabulari a partir de textos, tal com es treballa al llibre A Punt. De tant en tant també fan exercicis de comprensió oral del llibre, encara que no sempre els fan tots per la dificultat que presenten, segons la Lea. Com s’ha comentat anteriorment, aquesta manera de treballar és pròpia de l’ensenyament per tasques, tot i que també trobem explicacions explícites de gramàtica i redaccions a classe sense ajuda del professor, típiques del mètode de gramàtica i traducció.
D’altra banda, si ens fixem en el Pau i el Francisco, la seva metodologia és més pròpia del mètode de gramàtica i traducció, amb exercicis de traducció, per part de Pau, exercicis d’omplir buits de gramàtica i vocabulari, per part del Francisco, i preguntes de comprensió lectora, per part dels dos. No obstant això, també utilitzen la visualització de vídeos i preguntes de comprensió, que es podria dir que és característica de l’ensenyament a partir dels continguts. Finalment, cal apuntar que la constant preocupació pels alumnes amb preguntes per obtenir feedback per part dels dos, com fa la Lea, els situa en un tercer mètode: el mètode per tasques, de manera que no podríem encasellar-los en un mètode concret.
Un altre aspecte a destacar és la importància de les TIC, ja que tots tres aprofiten aquest recurs per ensenyar tant vídeos (programes de TV, documentals, sèries, vídeos de Youtube, etc.) com material acadèmic (projecció del llibre o del Moodle). Trobo molt positiu el fet que aprofitin aquest recurs, però alhora penso que també poden pecar de dependre'n massa, com crec que li va passar al Pau, i que s'ha de tenir prou recursos per no dependre’n, com el Francisco, que al principi de la classe no li funcionava Internet i va saber capgirar la situació fent-los fer un exercici del llibre relacionat amb el que estaven treballant mentre va venir el tècnic a arreglar-lo.
Totes aquestes reflexions de millora no deixen de ser una petitíssima part del conjunt de les seves classes, de les quals he après moltíssim i m’han fet reflexionar sobre la meva “posada en escena”. Algunes de les preguntes que m’he anat plantejant són les següents: jo també gesticulo i utilitzo un to de veu agradable? Podria incorporar algunes de les activitats que fan els altres professors? Quines preguntes puc fer als alumnes per tal d’ajudar-los a reflexionar sobre el seu aprenentatge? Com puc adaptar el ritme i les pauses del meu discurs als diferents nivells? De quina manera puc aprofitar la llengua per incorporar nocions de país i cultura catalana? En què puc aprofundir, com per exemple en literatura i història del país, per tal d’aportar més coneixements a l’aula, a part de la llengua?
Des d’aquí vull agrair a la Lea, al Pau i al Francisco haver-me deixat entrar als seus petits universos d’ensenyament (perquè cada professor i cada classe és un món), i vull també remarcar l’imprescindible falta que ens fa a tots els docents el fet de poder compartir sessions, recursos, idees i maneres d’actuar. Estic segura que si estiguéssim més avesats a l’intercanvi, tots milloraríem exponencialment com a docents.
«No tot el que nosaltres ensenyem és el que els alumnes aprenen.»
(Notes d'apunts a classe)