La unitat didàctica | Marinacasas

Gramàtica

Verbs viure, haver-hi, ser, tenir iestar-se
Preposicions: a, en, amb
Interrogatius: on, (a) quin
Números ordinals: primer, segon...
Expressions locutives: a prop, lluny al costat, al mig, al darrere, al davant, entre, al final, sota, sobre, a la dreta, a l’esquerra.

LÈXIC

Noms de les vies públiques: carrer, plaça, avinguda, passeig, rambla.
Adjectius per indicar característiques d’habitatges: assolellat, acollidor, cèntric
Noms de tipus d’habitatge: pis d’estudiants, casa unifamiliar, estudi, apartament, masia.
Noms de mobiliari urbà d’un barri: banc, fanal, arbre, paperera

Temporització de les sessions d’A1 dels grups A i B

Vam acordar amb la Lea Feliu fer 4h i 15min d’intervenció repetides en dues sessions del nivell A1, és a dir, un total de 8.30 hores. La idea fou començar amb una intervenció d'una hora amb el grup A per tal de poder rebre feedback de la Lea i, d’aquesta manera, repetir la sessió amb el grup B l'endemà, tot aplicant les millores que m'havia suggerit. La setmana següent es repetí el procés però aquesta vegada intervenint durant tota la sessió amb el grup A (3h).Després es recollí el feedback de la professora i s’implementaren les millores a la sessió de l'endemà amb el grup B (3h).

La temporització quedà de la següent manera:

Grup A dimarts, 25 de febrer: observació (3h)
Grup B dimecres, 26 de febrer: observació (3h)
Grup A dimarts, 3 de març: observació (1.45h) i intervenció (1.15h) + proposta de millora
Grup B dimecres, 4 de març: observació (1.45h) i intervenció (1.15h) aplicant les millores
Grup A dimarts, 10 de març: intervenció (3h) + proposta de millora
Grup B dimecres, 11 de març: intervenció (3h) aplicant les millores

Contingut didàctic en les sessions d’observació

Durant les sessions d’observació dels dies 25 i 26 de febrer i 3 i 4 de març, els alumnes d’A1 van començar la unitat 5 del llibre A punt 1, titulada “Casa meva és casa vostra”. És convenient mencionar els continguts i exponents treballats en aquestes sessions de tres i dues hores per, posteriorment, elaborar la unitat didàctica seguint el mateix temari.

Contingut didàctic en les sessions d’intervenció

Per tal d'elaborar la unitat didàctica per a la meva intervenció, vaig seguir els continguts de la unitat 5 del llibre A punt 1, continuant el temari allà on la Lea el va deixar. Vam repassar el que els alumnes havien treballat fins llavors, i durant els primers minuts de les meves dues primeres intervencions vaig utilitzar el material del llibre. A partir de la segona meitat d'aquestes sessions i en la segona sessió de tres hores (repetida amb el grup B), vaig elaborar material propi, tenint en compte que es treballessin tots els continguts que els pertocava a la unitat que estaven treballant. Vam acabar els continguts de la unitat amb una tasca final i una activitat d’avaluació.

La planificació de les meves sessions es descriu a continuació.

Activitat d'avaluació final

Recursos

Dinàmiques

Destreses treballades

Continguts i exponents

Objectius socioculturals

Funcions

Objectius comunicatus

La tasca final de les sessions és escriure un anunci a Internet per oferir un pis a Belgrad. Els alumnes s’imaginen que lloguen una habitació del seu pis a turistes, i l’han d'escriure a partir de tots els continguts treballats, i després l'han d'exposar a la resta de la classe. Hi ha de constar les característiques de l’allotjament, on està situat i quins serveis té a la vora, com són les persones que hi viuen i altres aspectes destacables. Després de les exposicions, els alumnes voten l’anunci que els ha agradat més.

Dir on i amb qui viu algú.
Descriure un barri o una ciutat.
Localitzar els serveis d’un barri.
Saber expressar quantitats.
Fer comparacions.
Escriure un anunci a Internet sobre un habitatge i exposar-lo.

Conèixer paisatges, ciutats i barris típics de Catalunya
Conèixer els barris dels companys

Quantificadors: massa, molt, bastant, força, més aviat, una mica, poc, gaire, gens
Estructures comparatives:
- hi ha/té més + substantiu + que
- hi ha/té menys + substantiu + que
- no hi ha/té tant/tanta/tants/tantes + substantiu + com
- no és tan + adjectiu + com

Repàs de continguts gramaticals, exposats a les sessions d’observació prèvies

Adjectius per indicar característiques de ciutat i muntanya: sorollós, silenciós, estressant, tranquil, avorrit, divertit, lleig, bonic.
Més característiques d’habitatges: als afores, barat, luxós.
Noms de mitjans de transport: autobús, bicicleta, taxi, cotxe, moto, metro.
Noms de serveis d’un barri: hospital, farmàcia, museu, escola, supermercat, botiga, bar, restaurant, cafeteria, església, mesquita, banc, gimnàs, hotel, biblioteca, teatre, cinema

Repàs de lèxic treballat en les sessions d’observació prèvies.

Gramàtica

Lèxic

Comprensió oral
Comprensió lectora
Expressió escrita
Expressió oral
Interacció oral

Avaluació

Individualment
Per parelles o trios
Tot el grup-classe

En la primera mitja hora de planificació s’utilitza el llibre A Punt. En la resta, el següent:

Material propi, imprès en paper pels alumnes i projectat a classe (exposat més avall)
Ordinador amb Internet i projector.
Cançó El meu poble, de Txarango.
Google maps.
Cartolines, llapis, retoladors i bolígrafs per a la descripció de l’anunci del pis.

Es pretén que sigui una avaluació formativa i formadora.

Segons Neus Sanmartí, en Avaluar per aprendre (2010), trobem les definicions següents:

L’avaluació és present en tot el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Per tant, les sessions es desenvolupen amb la activitats que fomenten la reflexió i autocorreció per part de l’alumne, a la vegada que la professora actua com a guia i correctora quan l’alumne ho necessita.

L’avaluació, doncs, forma part de la vida de l’aula. Es pretén que les activitats dutes a terme sempre vagin acompanyades d’una avaluació, és a dir, «un judici sobre la qualitat de la tasca realitzada» i «una decisió sobre els aspectes a millorar» (Sanmartí, 2010). Aquest tipus d’avaluació promou que sigui l’alumnat el que detecti els seus errors i s’autoavaluï durant el propi procés d’aprenentatge, que aprengui a aprendre i que adquireixi autonomia i iniciativa personal, alhora que assoleix els continguts treballats en la sessió. Aquest assoliment li permetrà augmentar la seva autoestima, una qualitat indispensable per a la realització de qualsevol competència.

Així, doncs, no s’espera que quan l’alumnat resol problemes (per exemple, escriure un text o respondre a qüestions), ho faci bé a la primera, per més bé que s’hagi ensenyat com fer-ho. Justament l’avaluació formadora i formativa pretén que l’ensenyament i aprenentatge s’ajustin per tal que puguin ser significatius. Cal que sigui l’estudiant el que construeixi la seva pròpia llista de criteris avaluadors, tot facilitant-li el procés d’autoconstrucció.

Aquesta avaluació també ha de ser qualificadora, és a dir, ha de tenir l’objectiu de «certificar l’adquisició d’uns

determinats coneixements i competències» i «té fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva, però també orientadora» (Sanmartí, 2010).

Al final de la sessió es reparteix als alumnes unes preguntes en format de diari d’aula. Individualment han de contestar les preguntes i posteriorment la professora ho corregeix a casa, tenint en compte les respostes per a la planificació de futures classes.

Avaluació formativa: modalitat d’avaluació que té lloc durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. El seu objectiu és el d’identificar les dificultats i els progressos d’aprenentatge dels estudiants, per poder adaptar el procés didàctic del professorat a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat. Té una finalitat reguladora de l’aprenentatge i de l’ensenyament. Les decisions les pren fonamentalment el professorat.

Avaluació formadora: modalitat d’avaluació que persegueix desenvolupar la capacitat de l’alumnat per autoregular-se. Es caracteritza per promoure que l’alumnat reguli: a) si s’ha apropiat dels objectius d’aprenentatge, b) si és capaç d’anticipar i planificar adequadament les operacions necessàries

per a dur a terme un determinat tipus de tasques i c) si s’ha apropiat dels criteris d’avaluació. Les decisions les pren fonamentalment la persona que aprèn.

A continuació es desenvolupen les programacions de la unitat didàctica fetes per les sessions dels dies 3 i 4, 10 i 11 de març. Cal dir que he incorporat els materials finals, però s'ha de remarcar que aquests materials han estat rectificats a mesura que he anat fent les intervencions. A l'apartat Intervenció acadèmica podeu veure els comentaris de tot el procés de creació de contingut, intervenció i rectificació d'ambdós.

Programació de les sessions de dimarts 3 i dimecres 4 de març (1h 15min)

LLibre A Punt

Presentació de la professora i la sessió. (5 minuts)

La professora es presenta i demana els noms dels alumnes. Seguidament repassa breument el que estaven fent abans de la pausa (els adverbis de lloc). No hi dedica més d’un parell de minuts perquè els alumnes ho acaben de treballar. Després comenta que continuaran treballant la unitat 5, en què introduiran lèxic nou (que no s’ha introduït explícitament abans però que sí que han vist en textos i exercicis) i els quantitatius.

Activitat A pàg. 82. Activitat d’escalfament. Expressió oral. (10min)

- Amb tot el grup-classe, els alumnes miren les fotografies i diuen quines característiques tenen un poble i una ciutat. La professora recull els comentaris i els apunta a la pissarra. Si no ho saben contestar, la professora complementa les seves intervencions. Per exemple, una ciutat és més gran, té més habitants, té més serveis (aquí explica que els serveis són llocs o establiments que trobem en un poble o una ciutat, que ens ofereixen una activitat cultural, social, esportiva, etc. o un producte de consum, com ara un cinema o una botiga de roba, etc.).

Activitat B pàg 82. Textos 2 i 3. Activitat de presentació de nous continguts i oberta. Comprensió lectora i expressió oral. (10min)

En veu alta, els alumnes llegeixen dos comentaris del fòrum i, mentrestant, subratllen els motius per viure en un poble o una ciutat. Després el grup classe debat amb quina de les dues opinions s’identifica.

Activitat C pàg 82. Activitat de presentació de nous continguts i activitat oberta. Comprensió lectora. (10min)

Per parelles, els alumnes busquen els serveis que hi ha als textos i els escriuen al quadre de sota. Després, amb tot el grup classe ho corregeixen i afegeixen més serveis.

Programació

Material propi

Al meu barri de Manresa hi ha molts restaurants

Activitat 1. Introducció de nous continguts i activitat tancada. Ús de la llengua. (10min)

Abans de l’activitat, la professora diu als alumnes que es fixin en les paraules subratllades del text anterior i els explica que són adverbis de freqüència. A continuació, entre tots relacionen els diferents quantificadors amb la imatge. La professora explica que molt, bastant i poc té flexió en femení i plural, mentre que gaire només té plural i força i gens no tenen flexió ni nombre ni gènere. Després diu un exemple de cada, i fa preguntes als alumnes, per exemple: «Hi ha cadires a la classe? Quantes?» / «Hi ha armaris a la classe? Quants?».

Activitats 2 i 3. Activitat tancada. Ús de la llengua. (15 min)

Entre tots contesten les preguntes i la professora fa explicacions dels adverbis que s’utilitzen en negatiu (no gaire, gens), de les variacions en gènere i nombre (bastant, bastantes, bastants, bastantes) i de la diferència entre paraules comptables i incomptables (gens, cap). La professora fa preguntes per comparar els adverbis que s'utilitzen en substantius comptables i en incomptables, fent preguntes com ara: "Hi ha cafè en aquesta ampolla?", "Hi ha armaris a l'aula?"

Activitat 4. Activitat oberta. Interacció oral. (15 min)

Els alumnes es pregunten, per parelles, quins serveis i facilitats tenen al seu barri, amb la finalitat de descobrir qui dels dos té més serveis al barri. Primer es preparen les 4 preguntes individualment amb els verbs "haver-hi" i "tenir", ja treballats anteriorment, i es practiquen els quantificadors, introduïts prèviament.

10 i 11 març

Programació de les sessions de dimarts 10 i dimecres 11 de març (3h)

Introducció de la sessió i de la tasca final i repàs de vocabulari. (5 minuts)

La professora explica el contingut que faran avui (vocabulari i frases comparatives). Introdueix la tasca final que desenvoluparan al final de la sessió i explica què vol dir “anunci”.

Anem de festa major!

Activitat 1. Activitat tancada. Ús de la llengua. (10 minuts)

Abans de començar l’activitat, la professora explica què és una festa major. «És una festa local que se celebra a la majoria de pobles de Catalunya, en què tenen lloc un seguit d’activitats culturals i socials: danses tradicionals, dinars populars (de veïns), música en directe i altres esdeveniments culturals». Mentre ho explica, apunta a la pissarra vocabulari que va sortint i l’explica (local, danses, dinars, esdeveniments).

Després explica que el cartell següent és un exemple d’un ball de festa major d'un poble anomenat Gavà, i obre el Google Maps amb el projector per ensenyar als alumnes on és el poble, fent-los saber que queda molt a prop de Barcelona.

Els alumnes repassen vocabulari i relacionen les paraules amb els dibuixos de manera individual. Finalment ho corregeixen tots junts.

Cal comentar que en aquesta activitat es repassa vocabulari ja vist anteriorment per tal d'introduir els alumnes a la sessió.

Activitat 2. Activitat tancada. Comprensió oral. (15 minuts)

A partir d’escoltar la cançó El meu poble, de Txarango, els alumnes han d' emplenar els buits. La majoria de paraules que han d’omplir són vocabulari d’aquesta unitat o d’unitats anteriors, especificades a dalt de l'activitat. Després d’escoltar-la dues vegades, es corregeix entre tots i es comenta breument si els ha agradat i quin sentiment els ha despertat.

Barcelona és més sorollosa que el Pedraforca

Activitat 1. Activitat de presentació de nous continguts. Ús de la llengua i interacció oral. (15 minuts)

1- La professora els pregunta si coneixen els paisatges de les fotografies i, en cas que no ho sàpiguen, els explica on són, ensenyant-los al Google Maps amb el projector.

2- Després els pregunta «Quines diferències hi ha entre el Pedraforca i Barcelona?». Per contestar-la, revisen el vocabulari dels quadres que hi ha al costat de les fotografies.

3- Seguidament contesten tots junts la pregunta: «Què és més sorollosa, la ciutat o la muntanya?». La professora escriu a la pissarra la resposta (La ciutat és més sorollosa que la muntanya) i els pregunta a quina de les estructures que tenen en l’exercici es correspon.

4- Després pregunta: «Com podem dir la mateixa frase amb l’adverbi “menys” (contrari de “més”)?» Escriu a la pissarra la resposta dels alumnes i pregunta que busquin l’estructura que es correspon amb l’exemple.

5- Llavors escriu a la pissarra: «La _________ no és tan sorollosa com la _________» i els diu que posin “ciutat” i “muntanya”. De nou, els demana a quina estructura es correspon.

6- Finalment, escriu l’última estructura comparativa «A la muntanya no hi ha tan soroll com a la ciutat», i explica per què hi posem un nom (soroll) i no un adjectiu (sorollosa).

Durant aquestes preguntes, la professora explica les diferents estructures comparatives amb els verbs "hi ha", "tenir" i "ser" (Ex: Hi ha més + substantiu + que / Hi ha + menys + que / No hi ha tant + substantiu + com / No és tan + adjectiu + com). També els explica la diferència entre "tan" i "tant" (tan + adjectiu / tant + substantiu).

Activitat 2. Activitat tancada. Ús de la llengua. (10 minuts)

De manera individual, els alumnes han d’omplir els buits fent servir les paraules “més”, “menys”, “tan” i “tant”. Quan acaben, es corregeix l’exercici amb tota la classe.

Activitat 3. Activitat oberta. Expressió escrita i interacció oral. (20 minuts)

Per parelles, els alumnes han de dir quina diferència hi ha entre la muntanya del Pedraforca i la ciutat de Barcelona, utilitzant les estructures comparatives, els substantius i adjectius exposats, i les expressions d’opinió. L’activitat es desenvolupa de la manera següent:

Llegeixen els exemples tots junts.
Repassen les expressions d’opinió tots junts.
Individualment, cadascú escriu 4 frases utilitzant els adjectius o substantius i els quatre tipus de frases comparatives.
Per parelles, es llegeixen les frases que han escrit. Abans de fer-ho, la professora introdueix l’expressió "jo també", que poden dir oralment si estan d’acord amb les frases dels seus companys. Per exemple: Alumne A: «Jo penso que la muntanya és més tranquil·la que la ciutat.» Alumne B: «Jo també.»

És una activitat oral, de manera que, mentre fan les frases, la professora passa per les taules resolent dubtes i comprovant que duen a terme l’activitat correctament.

<< PAUSA DE 15 MINUTS >>

TASCA FINAL. Llogo una habitació cèntrica, assolellada i acollidora!

Activitat 1. Activitat tancada. Comprensió LECTORA. (20 minuts)

El grup classe llegeix un anunci d’un habitatge tots junts. La professora demana si hi ha dubtes de vocabulari i els aclareix. Després, per parelles, contesten les preguntes. Finalment corregeixen l’exercici una altra vegada tots junts.

Activitat 2. Activitat tancada (1a part) i oberta (2a part). Ús de la llengua. (5 minuts)

Aquesta activitat, així com les dues que la segueixen, estan pensades perquè l’alumne o alumna agafi consciència de tots els elements importants que apareixen al text ja que, a la tasca final, ell o ella també haurà de crear-ne un amb el vocabulari i les estructures treballades fins ara.

A l’activitat 2, els alumnes han de buscar els adjectius descriptius d’un habitatge al text. La professora dona 2 minuts perquè cadascú pensi en la forma femenina i masculina de cada adjectiu. Quan han acabat, corregeixen tots junts.

Activitat 3. Activitat tancada (1a part) i oberta (2a part). Ús de la llengua. (5 minuts)

Els alumnes busquen al text els serveis del barri que apareixen. Entre tots, fan una pluja d’idees de més serveis que coneixen i, en cas que no els recordin, la professora els apunta a la pissarra perquè a la tasca final els necessitaran.

Activitat 4. Activitat tancada (1a part) i oberta (2a part). Ús de la llengua. (10 minuts)

Es demana que els alumnes cerquin al text estructures comparatives i que en creïn dues de noves, utilitzant els adjectius “barat” i “luxós”. S’aprofita l’activitat per recordar aquestes estructures. Per parelles comparteixen respostes i després corregeixen tots junts.

Activitat 5. Activitat oberta. Expressió escrita i interacció oral. (50 minuts)

Després d’haver vist un exemple d’anunci d’habitatge, els alumnes han d’elaborar-ne un de semblant per parelles. Se’ls proporciona unes cartolines A3 amb l’esbós d’un anunci, i han de completar els buits redactant un anunci imaginari sobre un pis a Belgrad. Han d’escriure les característiques generals de l’allotjament, on està localitzat i quins serveis hi ha al voltant, com són els amfitrions que hi viuen, quins serveis i zones comunes té, els serveis del pis (wifi, ascensor, calefacció) i altres aspectes destacables. En aquest últim apartat, se’ls comunica que han d’utilitzar, al menys, dues estructures comparatives per vendre el seu allotjament com el millor. Mentre els alumnes fan l’exercici, la professora posa música de Txarango perquè els alumnes estiguin més relaxats i passa pel costat a ajudar-los amb els possibles dubtes que tinguin. (25 minuts)

Quan han acabat, cada grup surt davant de la classe a exposar el seu anunci (uns 2 minuts per parella), intentant convèncer els seus companys que el seu és el millor. (20 minuts)

Després de les exposicions, cada parella d’alumnes vota l’anunci que els ha agradat més. (5 minuts)

L’anunci més votat obté 0.5 punts més a l’avaluació d’aquesta activitat.

La professora utilitza una rúbrica per puntuar les exposicions orals (4 punts) i el contingut dels anuncis escrits (6 punts), els quals corregirà a casa. L’alumne obtindrà una nota global de la sessió d’un màxim de 10 punts.

Què he aprés? Diari d’aula

Avaluació. Activitat de feedback i reflexió. Expressió escrita. (15 minuts)

La professora reparteix unes preguntes de reflexió sobre la sessió als alumnes, en format de diari d’aula. L’alumnat ha de reflexionar sobre què ha après, què li ha agradat més, què li ha costat més, com treballa millor, sol/a o en grup, i quin grau de satisfacció té respecte a la sessió, de l'1 al 10.

Se’ls dona 10 minuts perquè contestin individualment i després la professora recull les respostes i les corregeix a casa. Aquestes reflexions serviran per fer un seguiment de l’evolució dels alumnes i alhora per planificar les properes classes segons els seus gustos i preferències.

A l'apartat intervenció acadèmica veurem si realment aquest material va funcionar i comentarem les millores que s'han fet després de posar-lo en pràctica i detectar-ne els punts febles.

«L’educació no consisteix a omplir un càntir sinó a encendre un foc.»

William Butler Yeats