Concepció sobre el que significa ensenyar i aprendre

 

La primera setmana del postgrau, el Llorenç Comajoan i la Rosa Sayós ens fan reflexionar sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge. Davant la pregunta: “Què és per a tu el procés d’aprenentatge?”, hem de dibuixar el primer que ens vingui a la ment. El meu resultat és el següent:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

 

 

 

 

Si bé la meva concepció inicial sobre el procés d’aprenentatge inclou elements com la motivació, la immersió lingüística, l’equivocació, la pràctica i la comunicació, en posar en comú aquests aspectes amb els altres de la classe surten altres trets, com ara la interacció, la correcció i la imitació. Finalment, el Llorenç ens mostra el seu exemple d’ensenyament-aprenentatge, i tots ens sorprenem pel fet que només té en compte tres grans conceptes:

​

​

​

​

La meva reflexió sobre l’experiència pròpia amb l’aprenentatge, però, queda lluny d’aquests conceptes, explicats molt més detalladament a l’apartat Aprenentatge de la llengua en adults. De fet, davant la pregunta: “Quines han estat les experiències d’aprenentatge més importants que has tingut al llarg de la teva vida?”, em venen quatre situacions a la ment:

​

-   Aprendre a conduir

-   Marxar de casa la mare per anar a viure amb el pare

-   Marxar d’Erasmus als Països Baixos

-   Saber gestionar-me les emocions (en fase de construcció, la qual s’estendrà al llarg de la meva vida)

​

Quina sorpresa! Em resulta molt difícil aplicar la teoria del meu primer dibuix a la pràctica de les meves experiències, i m’adono que el procés d’aprenentatge és molt més ampli que les quatre nocions que en tinc, curiosament estretament relacionades amb l’educació formal. Necessito donar-hi més voltes.

​

Arriba la Laura, molt bona amiga i també professora, amb qui continuo reflexionant fins arribar a la següent conclusió:

 

 "L’aprenentatge és la capacitat de, a partir de les concepcions pròpies prèvies, transformar aquells coneixements rebuts (ja sigui a través d’un professor, d'una conferència, d'un vídeo, d'un llibre, o fins i tot d'un punt de vista d’un amic), per aplicar-los a altres contextos de la vida."

​

Si aplico aquesta definició a algun dels aprenentatges que he fet al llarg de la meva vida, com ara el fet d’anar d’Erasmus, puc analitzar-ne els components:

​

     Quines concepcions prèvies tenia del fet d’anar d’Erasmus?

Coneixia el país, els Països Baixos; la llengua, l’holandès; algunes de les seves tradicions, com els esclops o els molins, i sabia que el fet d’anar d’Erasmus m'oferia la possibilitat de conèixer gent nova i de millorar l’anglès.

​

     Quins coneixements vaig rebre?

La recepció oral i escrita de l’anglès, els diferents trets culturals dels meus nous companys -de països com ara Anglaterra, França, Indonèsia, Taiwan, o fins i tot d'altres regions de l'Estat espanyol-, nocions acadèmiques sobre assignatures com ara sexologia, globalització, el multilingüisme a Amèrica, la història neerlandesa, indicacions sobre com arribar als llocs en anglès (ja no tant per la llengua, sinó pel tema de l’orientació), receptes noves de cuina, peculiaritats de la cultura holandesa (com és el cas dels diferents horaris dels àpats, el desplaçament majoritàriament en bicicleta o l’adaptació a un clima més aviat plujós), tradicions culturals holandeses (com ara el dia de la Reina o Sant Nicolàs), i la llista es podria allargar molt més.

​

     Quina transformació he fet d’aquests conceptes i com els he aplicat a altres contextos de la meva vida?

* Gràcies a la immersió lingüística en anglès, he estat capaç de parlar la llengua amb total fluïdesa i, consegüentment, he trobat feina de professora d’anglès i he millorat la meva confiança a l’hora de viatjar, fer presentacions en públic i mantenir converses amb persones estrangeres.

​

* Ampliar el meu coneixement cultural del món m’ha permès tenir una visió més àmplia de les diferents cultures, i ser capaç de fer aportacions des de la pròpia experiència en converses sobre cultures i estereotips.

​

* Aprendre noves receptes de cuina m’ha permès diversificar la meva dieta i, per consegüent, millorar la meva salut alimentària.

​

* El desplaçament diari en bicicleta m’ha fet adoptar aquest mitjà com un mètode més de transport 100% saludable, de manera que he normalitzat utilitzar-la de tant en tant a la ciutat on visc, encara que a Manresa s’acostumi a relacionar la bicicleta amb adolescents o persones molt esportistes, una concepció que ja no comparteixo.

​

 * El fet de dur a terme activitats encara que el cel estigui ennuvolat m’ha obert les portes a no descartar una excursió o un passeig per la ciutat, encara que no faci un sol radiant. Una idea que, abans de l’Erasmus, trobava impensable.

 

 

 

Veiem, doncs, que l’aprenentatge no ha d’estar relacionat directament amb l’educació formal o no formal, sinó que el podem trobar en tots els àmbits de la nostra vida. La noció d’aprenentatge queda lluny de la concepció de “transmissió de coneixement”, ja que aquesta en constitueix només una part. Per tant, no parlem de transmissió sinó de “transformació” o “creació”. De fet, si no hi ha un canvi en l’estructura cognitiva de l’aprenent, no hi ha aprenentatge. Llegir un llibre, rebre una classe o mirar un reportatge sense que se’ns desperti res a dins no ens fa aprendre, ja que ens limitem a una recepció passiva de coneixement. L’aprenentatge és sinònim de despertar, obrir finestres, deixar marca.

​

Per acabar, m'adono que les experiències d’aprenentatge tenen més a veure amb allò que soc capaç de fer que amb el contingut. Per tant, tenen a veure amb les competències. La Rosa Sayós ens defineix la competència com:

 

“La capacitat de mobilitzar tot tipus de coneixements, habilitats i recursos per resoldre problemes complexos en una situació determinada. Ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i decidir sobre la millor acció a dur a terme d’acord amb la dimensió social de cada situació”.

​

En pensar amb el concepte de competència, em passa pel cap un altre concepte que debatíem amb la meva bona amiga Laura. Segons ella, el procés d’aprenentatge implica “aprendre a aprendre”. En altres paraules, no és important “el que aprens”, sinó “com ho aprens”. No importa el contingut, sinó la competència. Saber que la Mercè Rodoreda va ser una de les escriptores catalanes més reconegudes del segle XX, amb obres com La Plaça del Diamant o Mirall trencat, no és aprendre. L’aprenentatge és poder aplicar aquest coneixement a altres situacions de la vida. Per exemple, la caracterització que fa Rodoreda de la Colometa, la protagonista de La Plaça del Diamant, ens ensenya com podia ser de complicada la situació de la dona en temps de la República o la Guerra Civil, i ens permet desenvolupar un grau d’empatia cap a la protagonista, una dona maltractada per la vida, supervivent del context que l’envolta. Gràcies a aquesta lectura, podem ser capaços d’aturar-nos a pensar abans de fer un judici sobre algú que ens contesta malament o enrabiat, la qual cosa aconsegueix comprendre'l i fins i tot ajudar-lo, ja que la història de la Colometa ens ha ensenyat que tothom porta una motxilla a l’esquena.

​

Per arribar a aquesta “aplicació”, però, ens cal sobretot un procés de reflexió. Tornant a les nocions de la Rosa Sayós, la reflexió passa per les fases següents:

 

“Identificar un problema, comprometre’s a buscar una solució, cercar informació i actuar”.

 

 

Gràcies al procés de la reflexió aconseguirem integrar la nova comprensió en l’experiència personal. Tal com diu la definició de competència, ens cal “mobilitzar” els coneixements que tenim i “decidir sobre la millor acció”, cal remoure la informació rebuda, analitzar-la, decidir quina utilitat en podem treure i actuar. Serà a partir d’aquest procés com aconseguirem desenvolupar una nova competència. I és que:

​

​

 

 

«L'objectiu de l’educació no és formar persones cultes, sinó persones competents.»