El concepte de "cultura" relacionat a la llengua 

En aquesta assignatura, la Glòria Bordons i la Mia Güell ens mostren la seva passió per la literatura i ens ensenyen com nosaltres podem transmetre també aquest coneixement a través d'activitats didàctiques.

​

Abans de tractar la part didàctica, però, crec que és important detenir-nos un instant a reflexionar sobre què vol dir "cultura" i d'on sorgeix realment aquest concepte. En l'article «Llengua, cultura i identitat: tres reflexions», Agustí Alcoberro ens en fa una radiografia històrica, des de del concepte de "civilització" durant la il·lustració francesa del segle XVIII fins a la globalització dels nostres temps. Em sembla curiós el significat que atorgaven al terme de "civilització" al segle XVIII, «un conjunt de sabers i maneres de fer de caràcter universal, o probablement i amb més exactitud, cosmopolita». Aquest conjunt anà molt estretament relacionat a les grans elits, que l'utilitzaren d'excusa per assimilar aquells col·lectius nacionals minoritzats a França. La cultura, que actualment "defensen" aquells grups més abandonats de la societat capitalista en la qual vivim (tantíssims músics, pintors, escriptors... que avui en dia no estan ben reconeguts), té les seves arrels en un concepte que definia justament els que tenien el poder en la societat del segle XVIII. Paradigmes.

​

Segons Alcoberro, des de la fi de les guerres napoleòniques, sorgeix un concepte nou, el de "cultura", enfrontat al de "civilització". La noció de cultura representa un alçament dels intel·lectuals romàntics alemanys i les classes mitjanes per reivindicar la diversitat de cultures, les quals tenien una expressió pròpia i autenticitat. Ens trobem davant «la cultura popular (el folklore o etnografia), la literatura popular (en especial, la rondallística), la llengua popular (dignificació de l'alemany, fins aleshores minoritzat i fragmentat (...)), el dret tradicional , la mitologia nacional, les tradicions artístiques pròpies (arquitectura, música, etc), etc», segons Alcoberro. Uns plantejaments que, diu, van tenir un impacte inequívoc a Catalunya i que, segons el meu parer, s'aproximen més al concepte de cultura que tenim avui en dia.

​

Més endavant, amb l'aparició de l'estat modern trobarem la noció de cultura molt lligada a la identitat. Aquesta relació em fa pensar en dos conceptes. D'una banda, la Renaixença, el conegut moviment cultural d'artistes catalans de mitjan segle XIX, que defensaran la identitat catalana a través d'obres escrites en català. D'altra banda, la famosa frase que va dir l'expresident de Catalunya, Jordi Pujol, als anys 60, «és català qui viu i treballa a Catalunya, i en vol ser». Aquest «en vol ser» va referit a la voluntat d'integrar-se a la societat catalana, un dels "requisits" de tal integració requereix aprendre la llengua. Veiem, doncs, com cultura, identitat i llengua estan estretament relacionades. Per tant, incorporar la cultura en les classes de català no hauria de ser un impediment, ans el contrari: l'oportunitat d'aprendre la llengua a través de materials verídics, escrits, dibuixats, creats o compostos des de la passió més íntima de tantíssims reconeguts artistes catalans.

​

​

​

Aprenentatge de la llengua a través de la cultura

La Glòria i la Mia ens proposen crear activitats didàctiques de la llengua a través d'elements culturals. En una sessió, ens mostren el poema L'estranger, de Josep Palau i Fabra, un text força fàcil pel que fa a nivell de lèxic que, amb poques paraules, ens obre l'extens debat de la identitat. El text diu així:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​