Portafolis sobre el Postgrau d'Ensenyament de Català per a Persones Adultes
La universitat
La Universitat de Belgrad és la més gran i antiga que hi ha a Sèrbia i una de les més importants pel que fa a l'àmbit de l'educació i la recerca a Europa.
​
El seu origen data l’any 1808, quan es van fundar la Great School a Belgrad. Oficialment va ser la primera universitat moderna de Sèrbia, fundada com a tal el 1905. En el moment de la seva creació tenia tres facultats: la d'Enginyeria, la de Dret i la de Filosofia. La universitat estava situada a l’edifici Capità Misa, on encara hi ha el Rectorat.
​
Actualment té uns 97.700 estudiants i al voltant de 4.800 personal acadèmic. La universitat comprèn 31 facultats, 12 instituts de recerca, una biblioteca i 9 centres. Les facultats s’organitzen en 4 grups: ciències socials i humanitats, ciències mèdiques, ciències naturals i matemàtiques, i ciències de la tecnologia.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Facultat de Filologia
Els estudis de Filologia van començar amb la Great School el 1808, durant la Revolució Sèrbia, quan els serbis intentaren independitzar-se de l’Imperi otomà per esdevenir un estat-nació. La Great School va ser fundada per Dositej Obradović, que va ser el primer educador serbi modern. Un dels primers professors d'aquest centre va ser Sima Milutinović, el primer poeta romàntic serbi, i un dels estudiants més famosos, Vuk Karadžić, el codificador del serbi modern.
​
Molts filòlegs internacionals van contribuir al desenvolupament de la Facultat de Filologia. Per exemple, l’eslavista Platon Kulikovsky, que va ser professor visitant de la Great School entre 1877 i 1882, va ser el fundador dels estudis russos a Sèrbia. L’anglès David Ley va començar a ensenyar classe de llengua i literatura anglesa el 1907 i va obrir el camí al Departament d’Anglès (fundat el 1929). Bruno Gujon, d’Itàlia, va treballar a la Facultat entre el 1912 i 1914 i va promoure els estudis italians. Després de la Segona Guerra Mundial es van establir nous departaments, com ara el de Llengua i Literatura Romana (1963), el de Llengua i Literatura Espanyola (1971), el de Llengua Àrab i Turca, el de Literatura (1963), el de Llengua i Literatura Xinesa (1974), el de Llengua i Literatura Japonesa (1985), el de Llengües Escandinaves (suec, danès, noruec...), etc. Per tant, a hores d’ara la Facultat ofereix ensenyament en més de 60 llengües diferents.
​
Situada al centre de la ciutat, al carrer ÄŒika Ljubina número 18-20, avui en dia la Facultat té uns 255 professors i 5.000 alumnes de tots els nivells acadèmics: grau, màster i doctorat, englobats en nou departaments: Filosofia, Sociologia, Psicologia, Pedagogia i Andragogia, Etnologia i Antropologia, Història, Història de l’Art, Arqueologia i Clàssics.
​
Si ens endinsem pels seus passadissos, podem veure un mobiliari antic, amb unes aules atapeïdes de pupitres de fusta, parets blanques i pissarra de guix. En els darrers anys van anar incorporant, paulatinament, projectors i ordinadors amb Internet a les aules, el qual encara falla de tant en tant.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Els estudiants de català
Durant tres setmanes (del 24 de febrer al 13 de març), es van observar les classes de català de quatre cursos, tres dels quals amb la professora Lea Feliu, i un amb el professor Pau Boris. Cada grup fa una classe a la setmana de 3 hores, amb 15 minuts de pausa. Adicionalment, també es va observar una classe d’espanyol de B1 del Francisco Capilla, per tenir una altra perspectiva d’ensenyança en una llengua diferent del català.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Edifici Capità Misa
L’edifici Capità Misa fou la mansió de Mihailo Anastasijević, el segon home més ric de Sèrbia del segle XIX gràcies a l’exportació de sal de Valàquia i Moldàvia. Mihailo Anastasijević, també anomenat el príncep del Danubi per la seva riquesa i habilitats pel negoci, va construir la Mansió del Capità Misa amb la idea que arribés a ser la nova cort de la ciutat, però el pla va fallar. De totes maneres, l’edifici va acabar sent la seu de les institucions educatives i culturals més importants del Principat de Sèrbia (entre les quals, el Ministeri d’Educació, el Museu Nacional o l’Escola Técnica Superior, que després es convertiria en la Universitat de Belgrad).
 |  |  |
|---|---|---|
 |  |  |
 |  |  |
A1 (DIMARTS)
A1 (DIMARTS)
Professora: Lea Feliu
Llibre: A punt 1
Matriculats: 15
Assistents habituals; entre 6 i 10
PERFIL DELS ALUMNES​
Edat: entre 18 i 25 anys.
​
​
Origen: serbi.
​
Llengües: tothom parla serbi, sis persones parlen anglès, dues parlen espanyol i dues estudien grec.
​
Carreres: estudien les filologies sèrbia, espanyola, grega, francesa i alemanya. Moltes són estudiants de 1r any ino dominen la llengua de la carrera.
​
Nombre: 15 matriculats i entre 6 i 10 assistents regulars.
PERFIL DELS ALUMNES​
Edat: entre 18 i 25 anys.
​
​
Origen: serbi.
​
Llengües: tothom parla serbi, la majoria parla una mica d’anglès (excepte duess), i una, una mica d’espanyol.
​
Carreres: la majoria estudien filologia sèrbia, dues, filologia anglesa, i una, filologia hispànica.
​
Nombre: 15 matriculats i entre 8 i 12 assistents regulars.
A1 (DIMecres)
A1 (DIMecres)
Professora: Lea Feliu
Llibre: A punt 1
Matriculats: 15
Assistents habituals; entre 8 i 12
PERFIL DELS ALUMNES​
b1 (DIvendres)
b1 (DIvendres)
Professora: Lea Feliu
Llibre: A punt 2
Matriculats: 23
Assistents habituals; entre 10 i 16
Edat: entre 20 i 28 anys.
​
​
Origen: serbi i una persona, japonès.
​
Llengües: tothom parla molt bé el serbi i l'anglès, cinc parlen espanyol i un, japonès. A més, tres parlen una mica d'alemany, dues, una mica d'italià, dues, francès, una, noruec, i una, holandès.
​
Carreres: tres persones estudien filologia espanyola, tres, filologia sèrbia, una, lingüística, una, filologia holandesa, una,italiana, i una, estudis escandinaus.
​
Nombre: 23 matriculats i entre 10 i 16 assistents regulars.
PERFIL DELS ALUMNES​
Edat: entre 22 i 23 anys.
​
​
Origen: dues sèrbies i una bosniana.
​
Llengües: totes parlen serbi i italià, dues parlen anglès i una parla espanyol.
​
Carreres: dues estudien una filologia italiana i una, filologia espanyola.
​
Nombre: 3 matriculats i habituals.
b2 (DIjous)
b2 (DIjous)
Professor: Pau Bori
Llibre: materials diversos
Matriculats: 3
Assistents habituals; entre 2 i 3
Per què estudiar català?
Per tal de conèixer les motivacions intrínseques dels alumnes, vaig preguntar al grup de B1 (el grup més nombrós i amb un nivell suficient com per expressar-se fluïdament), per què havien decidit estudiar català.
Les raons més esmentades van ser: perquè els agrada la cultura catalana i el país, per aprendre una altra llengua romànica, a part del castellà i, el més sorprenent per a mi, perquè els agrada la seva fonologia.
​
Altres motius menys freqüents que van sortir en aquesta petita enquesta van ser els següents:
- Perquè m'agradaria treballar a Catalunya.
- Perquè m'agrada la música catalana.
- Perquè m'interessa la independència de Catalunya.
- Perquè m'agrada mirar sèries catalanes, com ara Merlí.
- Perquè tinc una tia de València i m'agrada parlar amb ella en català.
- Perquè m'agrada viatjar a Barcelona.
- Perquè m'agraden alguns artistes catalans, com ara Gaudí.
- Perquè m'agrada el Barça.
- Perquè s'assembla al castellà.
- Perquè sembla una llengua fàcil.
​
La conclusió que trec d'aquestes respostes és que la llengua i la cultura acostumen a anar molt unides i, per tant, probablement l'estudi del català suposa, per a aquests alumnes, la via més ràpida i satisfactòria d'arribar a conèixer Catalunya i la seva cultura amb més produnditat, ja sigui explorant el seu art, la música o l'escena cinematogràfica. També trobem altres temes que estan més relacionats amb el país que no pas amb la llengua, com ara la política (l'etern debat de la independència) o el futbol. Finalment, també hi ha motivacions personals d'afany de viatge i contacte amb catalans o de buscar feina a Catalunya, l'assoliment de les quals reclama l'aprenentatge de la llengua, que es converteix en una necessitat per aconseguir-les.
A continuació podeu observar els comentaris dels alumnes:
«Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.»
​
Ludwig Wittgenstein