top of page

Quatre notes sobre mi...

IMG_7796.JPG

Professora de català d'adults al CNL Montserrat, nivells bàsic i elemental

Manresa

Llicenciatura de periodisme

i Màster d' Estudis catalans

Estudis

Professió actual

Professió anterior

Marina Casas Rojas

Nom i cognoms

Lloc de residència

Les meves

xarxes socials

Professora d'anglès a l'acadèmia Explora, d'edats entre els 9 i els 65 anys

Aficions

Ioga, teles acrobàtiques, bàdminton i swing

  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram

Trajectòria vital i professional

IMG_20181218_113435.jpg
marina arnhem estatues humanes.jpg
english-2724442_1920.jpg
IMG_20180925_111518.jpg
apXobCIV_400x400.png

La meva passió per l'escriptura comença als 8 anys, quan decideixo escriure un diari personal, i s'accentua a l'adolescència, moment en què els alts i baixos emocionals típics de l'edat busquen refugi en una llibreta de la qual naixeran poemes, narracions, contes i citacions. És també durant aquesta etapa que conec la Montse Cosp, la meva professora de català d'institut, la qual m'acollirà al seu despatx durant les hores d'esbarjo per llegir-se les meves creacions literàries i amb qui compartirem les nostres passions per la Patum i els castells. Però, sobretot, és ella qui m'inspirarà enormement amb la seva tasca lectiva, fent-nos abandonar els tradicionals llibres avorrits de gramàtica i ortografia, i donant-nos a conèixer la història del català amb esquemes a la pissarra, els seus dialectes a través de cançons, i la seva utilitat mitjançant explicacions que faran que s'hi interessin fins i tot els més hostils vers la llengua. És així com em despertarà una gran curiositat, tant per la llengua com pels seus mètodes.

L'interès fervorós per l'escriptura minvarà a la universitat, quan, en estudiar la carrera de periodisme, descobreixi que molts dels textos periodístics requereixen d'una sèrie de regles i nomenclatures que no em dónen total llibertat per escriure. Només en determinades assignatures, en què em demanaran que escrigui històries de vida o faci entrevistes, gaudiré d'aquesta aptitud.
A la universitat se'm despertaran altres passions, com la fotografia, les teles acrobàtiques i els viatges. Aquesta última em mena a cursar el meu últim any acadèmic als Països Baixos. Allà creixeré personalment, acadèmicament i laboralment, ja que viuré envoltada d'estudiants internacionals, cursaré assignatures de lliure elecció, com ara sexologia i història holandesa i treballaré al Blog Europa del Canal 33 (TV3), gravant breus reportatges sobre temes culturals holandesos. 

L'estada als Països Baixos també suposarà un avenç cabdal en el domini de la llengua anglesa, ja que la immersió lingüística allí em permetrà fer un canvi de xip, fins al punt que serécapaç de parlar l'anglès amb total fluïdesa. Aquesta millora és clau per a mi, ja que, gràcies a això, a la tornada trobaré feina de professora d'anglès en una acadèmia, per a estudiants tant infantils com adults. A l'acabar la carrera, començaré el Màster d'Estudis Catalans per la UOC, compaginant-ho amb la feina de professora d'anglès, ja que l'experiència a l'estranger em farà descobrir la felicitat que em suposa parlar de la meva llengua i cultura, a la vegada que també podré explorar altres mons ètnics i culturals.

L'alta demanda de professorat d'anglès i el fet que la borsa del Consorci per a la Normalització Lingüística estava tancada durant ben bé 3 anys van ser les causes principals per les quals vaig optar per aquesta professió, si bé és cert que llavors tampoc no tenia clara del tot la meva vocació. Finalment, però, i després de deixar l'acadèmia, miraculosament -bé, jo diria que gràcies al fet d'haver decidit reprendre la direcció que sempre havia volgut seguir, ja sabeu, allò de creure fervorosament en una cosa i que l'univers te la concedeixi-, s'obrirà la borsa del Consorci i m'hi apuntaré. Com que els tràmits burocràtics ja se sap que van a ritme d'elefant, la meva impacient necessitat d'aprofitar el temps em portarà a fer el camí de sant Jaume, en el qual aprofitaré per fer introspecció i per aclarir els pròxims objectius a la vida. 

Unes setmanes després de tornar del pelegrinatge em trucaran de la borsa per oferir-me una plaça de substitució al Consorci d'Igualada de 12 hores setmanals. És curiós com, ja des del primer dia, em sentiré com estar com un peix a l'aigua en aquesta nova feina,  fins i tot m'atreviré a fer bromes amb els alumnes que acabo de conèixer. M'hi estaré dos mesos, però gairebé empalmaré amb l'oferta següent de substitució a Manresa, tot i que només de 4.30 hores setmanals. De seguida m'oferiran una substitució a jornada completa durant un any sencer, un any ple d'aprenentatges, experiències i connexions. La meva nova devoció, aquesta vegada per l'ensenyament de català d'adults, em portarà a cursar l'actual Postgrau de professorat de català d'adults, uns estudis dels quals, per primer cop a la vida, gaudeixo apassionadament.

Clica'm!

 adolescència

universitat

MÀSTER

I ANGLÈS

professora

de català

iMPÀS

Si voleu veure el meu currículum sencer, premeu aquí

«Els nostres grans temors

també amaguen els nostres grans desitjos.»

Rafael Santandreu, Les ulleres de la felicitat

© Marina Casas Rojas

  • Facebook icono social
  • Instagram
  • Twitter
bottom of page