Portafolis sobre el Postgrau d'Ensenyament de Català per a Persones Adultes
Cancel·lada la dinamització cultural pel coronavirus
El 13 de març hauria d’haver estat el meu últim dia a la universitat de Belgrad per culminar les meves pràctiques amb la darrera intervenció, un pèl diferent al que havia fet fins ara. El Pep, la Blanca i la Roser, músics amateurs catalans, ja esperaven emocionats, bitllet en mà, el moment de pujar a l’avió i aterrar a la capital balcànica. Allà els esperaven, a part de totes les experiències culturals i gastronòmiques de la ciutat, dos grups d’estudiants universitaris de català (nivells B1 i B2), desbordants de curiositat per descobrir la gran passió que havia unit els quatre amics (jo inclosa) en aquest viatge: la música folklòrica catalana.
L’excepcional situació d’emergència sanitària arran del coronavirus, però, impedí que es dugué a terme l’esperat taller folklòric. Just el dia que els companys havien d’agafar l’avió, el 12 de març del 2020, l’estat espanyol acordava tancar totes les escoles, instituts i universitats del país, deixant els ciutadans amb un nus a l’estómac barrejat d’incertesa i preocupació. Començava el confinament a Espanya i, conseqüentment, a Catalunya.
«Si tan sols haguessin comprat el bitllet el dia abans...!», em repetia la meva malvada consciència. Però no, ni així el taller hauria prosperat, ja que l’endemà, divendres 13 de març, el suposat dia del taller, la Universitat de Belgrad anunciava que no permetia cap estranger que no residís a Belgrad entrar a la universitat a causa de l’estat d’alarma. A Sèrbia les mesures preventives pel COVID-19 tot just agafaven embranzida i, per tant, la meva ment estava més entossudida a dur a terme el taller que a fugir del país. Poc m’esperava, doncs, que els alumnes imploressin a la Lea la cancel·lació de les classes el mateix dia 13 per por a la pandèmia que s’acostava, i que, al cap de quatre dies, se’m despertés un rellotge intern de compte enrere, patint per si jo mateixa podria sortir del país abans del confinament total, una preocupació que s’accelerà per minuts en veure que em cancel·laven ara un vol, ara l’altre, sense possibilitat de canviar-me’ls. Aquesta història, però, són figues d’un altre paner que, per cert, podeu llegir si us interessa a les cròniques que us adjunto.
El que vinc a exposar en aquesta secció és, ni més ni menys, que tota la preparació del taller que teníem prevista, amb la planificació, les activitats, el Power-point i, per descomptat, les cançons folklòriques catalanes. Malgrat no tenir imatges de la dinamització cultural, l’activitat que més frisava per dur a terme a Belgrad, us puc compartir, això sí, tot el material que ben poc li va faltar per veure la llum. Espero que el gaudiu i que el compartiu arreu del món, en qualsevol indret on hi hagi la més mínima espurna de curiositat per conèixer el patrimoni folklòric musical català.
Planificació del taller de música folklòrica del 13 de març de 2020 als grups de B1 i B2 (2 hores i 15 minuts + piscolabis)
Presentació (10 minuts)
Es presenten els músics i s’explica que avui farem un breu recorregut per la música folklòrica catalana. Durant la classe, compaginarem activitats per grups, explicacions amb Power-point i concert en directe amb músics catalans (El Pep Ribas a l’acordió, la Blanca Pi a la guitarra i la Roser Ollé al cant). Es demanarà als alumnes que participin a cantar i a ballar.
Introducció de la música folklòrica catalana (5 minuts)
Amb una presentació de Power-point, es fa una breu introducció de la música folklòrica i la música folklòrica catalana.
Activitat de relacionar (15 minuts)
Es reparteixen als alumnes, reunits en grups de tres, quatre títols de gèneres musicals i dotze frases de definicions d’aquests títols. Se’ls dona deu minuts perquè relacionin els gèneres amb tres frases que els defineixen (dues definicions i un exemple).
L’havanera (30 minuts)
-
La professora pregunta als alumnes quines definicions han associat a l’havanera. Cada grup llegeix una definició.
-
La professora complementa la informació amb la presentació de Power Point.
-
Es passen els vídeos de l’havanera Rosa dels Vents, de Peix fregit i La Bella Lola.
-
Es reparteix la lletra d’ El meu avi i els músics la toquen.
-
Tornen a tocar la cançó, aquesta vegada cantant-la tots junts amb els alumnes.
La Nova Cançó i la Cançó de taverna (40 minuts)
-
La professora pregunta als alumnes quines definicions han associat a la Nova Cançó. Cada grup llegeix una definició.
-
La professora complementa la informació amb la presentació de Power-point.
-
Es passa el vídeo de l’ “Estaca”, de Lluís Llach.
-
La professora pregunta als alumnes quines definicions han associat a la Cançó de Taverna. Cada grup llegeix una definició.
-
La professora complementa la informació amb la presentació de Power-point.
-
Es reparteix la lletra de Les rondes del vi, de Jaume Arnella, i els músics la toquen.
-
Tornen a tocar la cançó, però abans, es fan dos grups. La Roser es posa en un grup i la Marina en un altre. Hauran de cantar per torns, primer un grup cantarà dues estrofes i tots junts faran la tornada “Lalarà laralarà...”. Després el segon grup cantarà dues estrofes més, i tots junts cantaran la tornada una altra vegada, i així successivament. El grup que hagi cantat més fort, té premi.
La sardana (35 minuts)
-
La professora pregunta als alumnes quines definicions han associat a la sardana. Cada grup llegeix una definició.
-
La professora complementa la informació amb la presentació de Power-point.
-
Es passa el vídeo de la sardana La Santa Espina.
-
Es reparteix la lletra de Marieta Cistellera i els músics la toquen. Es diu als alumnes que, a la vegada, intentin cantar-la.
-
Tornen a tocar la cançó, però abans es demana als alumnes que s’aixequin i facin una rotllana. La Marina, la Roser i la Blanca expliquen els passos d’una sardana curta, i proven de ballar-la sense música, només cantant, amb els alumnes. Quan els alumnes ja dominen una mica els passos, la ballem tots junts amb música.
FI DEL TALLER
En acabar-se el taller, es treu una mica de pa amb tomàquet i fuet perquè els alumnes els degustin i es fa una mica de piscolabis tot comentant què els ha semblat i donant-los l’oportunitat de parlar amb els músics informalment.
Les lletres de les cançons
Havanera: El meu avi,
de Josep Lluís
Ortega Monasterio
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor vaixell de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar: Visca Catalunya! Visca el "Català"!
Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, tingueren la culpa,
tingueren la culpa els americans.
Cançó de
taverna:
Les rondes del vi,
de Jaume Arnella
No vagis a la mar
a encomanar les penes,
no vagis a la mar
les aigües en van plenes.
Vora, vora del port
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port
un bar de mala mort.
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Una bota de rom
i una altra d'aiguardent,
una bota de rom
i molta olor de gent.
No siguis sol a beure
ni sol a rumiar,
no siguis sol a beure
que el vi et condemnarà.
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut banyes.
El tercer libació
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció
deixar al burgès les sobres.
.
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralaràç
Atents, amics, encara
al següent got de vi:
beneirem la mare
que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc
pel gran Pare Noè,
la copa que fa sis
pels diables del cafè.
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Lalarà laralarà
Quan el sis serà buit
maleirem l'infern,
la copa que fa vuit
el clero i el govern.
El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat, un
rèquiem pels difunts.
Sardana curta:
Marieta cistellera
Marieta Cistellera,
tu que en saps de fer cistells
em faràs una panera
per anar a collir clavells.
(x2)
Tralara lalala...
Allà dalt de la muntanya
tot el bé de Déu hi tinc,
els rosers de quatre en quatre
i els clavells de cinc en cinc.
(x2)
Tralara lalala...
Una rosa en tinc a l'aigua
un clavell en tinc en fresc
que m'el guardo per sant Jaume
que és el sant del meu promès.
(x2)
Tralara lalala...
L'activitat de relacionar definicions i exemples
Tal com s'ha mencionat prèviament, en aquesta activitat els alumnes havíen de relacionar les definicions i exemples que pertanyien a cada tipus de cançó. A continuació es presenten les definicions i exemples ordenats per cada variant.
L'havanera
És un gènere musical lent, amb un ritme de constant balanceig, que té el seu origen durant el segle XIX a Cuba. Les seves lletres parlen de la nostàlgia dels mariners espanyols que sentien per les seves famílies quan anaven a comercialitzar a Cuba.
A Catalunya es fa una cantada d’aquestes cançons a Calella de Palafrugell el juliol cada any, durant la qual es veu rom cremat.
Algunes cançons d’aquest gènere són El meu avi i La bella lola”.
La nova cançó
Aquest gènere va ser creat per un grup de músics catalans que van reivindicar l’ús del català en el món de la cançó a la vegada que van denunciar les injustícies de la dictadura franquista.
Va aparèixer cap el 1960, amb la dictadura franquista.
L’Estaca de Lluís Llach és una cançó d’aquest gènere i representa una crida cap a la independència de Catalunya, per alliberar-se d’Espanya.
Cançó de taverna
Té origen americà i es va adaptar als anys 70 per continuar reivindicant la llengua i cultura catalana, però d’una manera més festiva.
Un exemple d’aquest gènere són Les Rondes del vi, de Jaume Arnella.
És una tipus de cançó participativa, en què es canten penes i glòries tots junts al bar, després d’un llarg dia de feina.
La sardana
Alguns exemples d’aquesta dansa són La Santa Espina i Marieta cistellera.
Tot i que el primer document on apareix el nom d’aquesta dansa data el segle XVI, és a partir del segle XIX que es crea aquest gènere tal com el coneixem avui.
És una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus.
En aquest enllaç podeu accedir al Power-point utilitzat per al taller
Aquí us deixo el link d'un vídeo, ni més ni menys que del popular Jaume Arnella, amb una adaptació un xic curiosa de la cançó Sant Ferriol, adaptada als temps de l'elaboració d'aquest portafolis...
https://www.facebook.com/jaume.arnella/videos/1733330940177772/
I per acabar... Les actuacions musicals!
Malgrat la cancel·lació del taller per la situació d'emergència de la COVID-19, he tingut la sort i el plaer de comptar amb les intervencions del Pep i la Blanca, els que haurien estat els músics d'aquest taller tan esperat. Aquí us els deixo i espero que els gaudiu!
El meu avi - Pep Ribas
Les rondes del vi - Pep Ribas
Marieta cistellera - Blanca Pi
«Cantar esponja el cor i ajuda a estimar.»
Xesco Boix